notícies d’arreu

Fa uns anys semblaria impensable un titular com aquest: Ecuador descarta abrir negociaciones para revocar la expulsión de Repsol, o “L’Equador rescindeix el contracte d’explotació amb Repsol“, on s’explica que Repsol haurà de marxar del país per no arribar a un acord amb el seus dirigents. Amb paraules del propi president Correa,

“las multinacionales deben entender que “la Banana República se acabó. Aquí las condiciones no las van a poner ellos; las va a poner el país”

El sistema en molts països sudamericans permetia que multinacionals estrangeres s’establissin en els seus territoris a canvi d’irrisoris percentatges en les explotacions de sobretot minerals, gas i petroli. Però sembla que han començat a aixecar el cap i proposar les seves condicions.

Lluitar per invertir aques percentatges i passar a rebre el 80% el país i el 20% l’empresa estrangera, per exemple, és només un deute que feia temps que s’havia d’haver resolt, però que sembla que mica en mica s’aixeca el cap. Tot i que els interessos són tant grans que ja es veurà com acaba tot, perquè:

A la Terra hi ha suficients recursos per satisfer les necessitats de tots, però no tant com per satisfer l’avarícia d’alguns. Mahatma Gandhi

A d’altres països:

Repsol a Bolívia, història de fets

Aguanta Evo!

Com gotes d’aigua

Aquest és el títol del blog de l’Eduard Muntaner, que he trobat a través d’un comentari al blog de l’Ismael.

M’ha agradat molt el blog en general, la temàtica, els articles, les referències… però sobretot l’entrada

L’Índia i jo, reflexions

L’atzar sol viatjar d’incògnit. S’asseu al nostre costat i ens acompanya silenciós, alterant tímidament les nostres vides sense que gairebé ens n’adonem. Sovint ho fa disfressat de petites casualitats, de circumstàncies quotidianes o, d’accions i decisions aparentment instrascendents […] segueix llegint

I d’aquestes reflexions, n’extreu algunes conclusions, que hem descobert també nosaltres aquest estiu:

  • Tu no visites l’Índia, és ella qui et visita a tu.
  • No hi ha una Índia. N’hi ha mil.
  • La pobresa té ulls, i que aquests t’atravessen com punyals.
  • Abans que res som ciutadans del món.

i acaba amb un proverbi hindú:

Tot el que no és donat és perdut

En el seu blog recull moltes experiències i enllaços relacionats amb l’Índia i accions de solidaritat (deixeu-vos caure pels enllaços que recomana).

M’acompanyeu a treballar?

Com cada matí, excepte aquells que fem carpooling i compartim vehicle entre uns quants, agafo el cotxe i amb poc menys de 20 minuts arribo a la universitat. Abans de que canviessin l’hora, veia com anava sortint el sol i sense cues i amb bona música, començava el dia força positiu. Això sí, el dia que no fa boira o que no plou, vent, fred… (que ja comencen a ser majoria).

Ara bé, en el vídeo no s’hi recullen les sortides a la “cuneta”, els cops de volant esquivant obstacles, la persecució policial per manipular objectes no autoritzats mentre conduïa, la bolcada d’un camió de matèries perilloses que es va incendiar, quan el conductor, al veure que el filmava em va saludar i anava sense mans, o quan un motorista no va veure que els cotxes de davant anaven frenant i… però els somnis i imaginacions encara no els he aconseguit filmar, seguiré provant 🙂

p.d: Música d’Elvis PResley – His latest flame

Biblioteking

Estic fent la bossa, recollint l’ordinador, el cable i el carregador, el ratolí, els apunts, el disc dur extern (que hi tinc TOTA la tesi…), les claus, els calers (per si m’hagués de comprar un croissant a mig matí), els apunts, una llibreta, una ampolla d’aigua, uns auriculars… en fi, tot a punt per passar el dia a la bilbioteca, el verb que anomeno biblioteking.

biblioteca

I és que en aquests dos últims anys ja són moltes les hores que he passat en diferents biblioteques, llegint i escrivint, i m’encanta!!!

Així que avui tornaré a passar el dia a una de les biblioteques més xules que he vist fins ara, al Centre Ceramique.  Tot i que els nens juguen a lego, hi ha qui practica lliçons de trompeta o gent que es troba per fer tertúlia i un cafè, l’espai és mooolt acollidor, i motiva a concentrar-se i treballar.

I és que les bilbioteques ja ho tenen això, són espais diferents a la nostra taula habitual, que pel sol fet d’entrar-hi ja conviden a llegir, escriure, … però a més a més hi podem trobar exposicions, xerrades, conferències, presentacions de llibres, cicles de cinema, cursos i tallers… una infinitat d’activitats!

biblioteca Centre Ceramique

Però també he passat una tarda en una altra biblioteca, molt diferent, més petita però molt més acollidora. És un lloc on la gent hi pot anar a llegir els diaris, revistes actuals,  accedir a música i llibres, a utilitzar els ordinadors i sempre amb el suport i ajuda necessari i més. Crec que és una manera de democratitzar la cultura i la formació a la qual no se li dóna la importància que realment té. Que tothom tingui accés a les tecnologies i a la cultura, gratuïta i lliurement, per a totes les edats, per a TOTES LES PERSONES, és bàsic, i que jo conegui, aquests són els únics llocs.

Així que me’n vaig pitant, que sinó ja em passarà el matí…

p.d: Per cert, la música que escolto a la biblioteca, la recullo en aquests instants musicals

canvis estructurals

Com podeu veure, hi ha hagut uns canvis en l’estructura del blog. He “abandonat” la plataforma que feia servir fins ara, SimplePHP Blog, per passar a utilitzar WordPress. Actualment mantinc més de 6 blogs, tots ells amb wordpress i per tant m’és molt més fàcil unificar tots els esforços en una sola plataforma, i tot i que l’anterior era una meravella, se’m començava a quedar limitada, ja no funcionava l’aplicació que mostra els comentaris recents, etc. i finalment he decidit canviar. Que per cert, si esteu pensant obrir-ne un, us recomano que ho feu a WordPress.com, és molt fàcil!!!

:jump:

Els que utilitzàveu la sindicació, haureu d’actualitzar l’enllaç: http://www.elrentaplats.cat/blog/feed.

Tot el contingut acumulat fins ara, seguirà estant disponible a través de l’arxiu històric ja l’he aconseguit recuperar i posar aquí. Alguns posts han perdut la categoria però ja hi són tots. Però per desgràcia els comentaris no els he pogut importar… segueixen a www.elrentaplats.cat/eolicblog

i l’adreça del blog no canvia, segueix sent:

www.elrentaplats.cat/blog

Post-it waterfall

Potser alguns ja l’heu vist, però dels inventors de l’experiment de barrejar Mentos+Cocacola arribava fa un temps aquest altre vídeo. Ara necessito tota la concentració del món per llegir i escriure, les distraccions i jocs d’oficina les deixo per als experts!! I com que ara he canviat de despatx, per fer amistats els hi hauré de proposar algun experiment així…

Si us avorriu molt, aquí expliquen més coses sobre com fer-ho!!

jo segueixo llegint…

Coses de l’idioma


No fa gaire ja vaig parlar d’alguna anècdota per qüestions de l’idioma. En aquell cas durant les classes de ioga.

Però ara em trobo sovint al supermercat que la bàscula per pesar la fruita i verdura (molt moderna, digital i tàctil) també està tot en holandès… i no entenc res!

Triar el producte és fàcil, perquè hi ha imatges en miniatura i vas mirant, però per passar de pàgina o acceptar el producte, les icones no són gens lògiques i sempre m’equivoco… i he de tornar a començar.

Com que com a molt vaig a comprar un cop a la setmana, no acabo de fer l’aprenentatge correctament i he de tornar a començar des de zero cada dia, no recordo què volia dir cada cosa. I és que a més a més, les cistelles dels prestatges mostren el preu per mig quilo, i la bàscula el preu per quilo, i com que no coincideix amb el preu que havia vist, penso que m’he equivocat de producte i torna a començar. És com un bucle informàtic difícil de sortir-ne, algun dia la bàscula m’adduirà a l’infinit…

I ja ho deia La Trinca fa molts anys, que eren uns visionaris, coses de l’idioma!!

p.d: i ara no us poseu melancòlics amb La Trinca, eh!
:jump:

Foto Bàscula: (Tres)

Un negoci diferent

El Maastricht City Gym ja em va semblar diferent des del principi. Si bé la primera impressió era molt bona, està davant de casa i a més a més està molt ben cuidat, petit, tranquil, material nou i modern… però ja hi va haver una primera topada amb el jefe, pel requeriment d’un contracte mínim de sis mesos…

Però un cop acceptades les seves condicions inicials, calia passar una entrevista personal i esportiva per orientar l'activitat física de l'usuari.

Pensava que seria com a altres llocs, que et pregunten què vols treballar i et fan un esquema d'activitats per treballar específicament allò i buscar uns objectius.

Però l'entrevista/prova de tres hores va tenir una altra context. el gimnàs és totalment familiar, ho porten tot un matrimoni, fent de monitors, secretaris, entrenadors,… i es nota.
El director del gimnàs, et fa l'entrevista personalitzada però centrada en la persona i no en l'esport. Et pregunta tota una sèrie d'aspectes personals, de motivació, d'interessos i de manera de ser, així com aficions, esports practicats, etc. i es parteix d'aquesta informació, complementada després amb aspectes de rendiment i condició física, per definir quines activitats responen millor a la meva persona. Si més individuals o grupals, quin tipus de motivació prefereixes, quants dies a la setmana de cada cosa, quins objectius es persegueixen…

I ostres, ho anava encertant de ple. Era un enfocament molt psicològic i personal d'entendre l'esport, i em va agradar!

Així que ja fa un mes que gaudeixo d'aquest espai d'esport, calma i tranquil·litat.

Però hi ha altres coses que m'han agradat, i és que el fet de que sigui familiar, permet una proximitat amb els propietaris molt intensa, que sempre et saluden i es preocupen per tu (i jo que soc foraster, i no entenc l'holandès, s'agraeix), tot està molt ben cuidat, net i endreçat, que ajuda a que siguis més respectuós amb el material i amb les instal·lacions.

Aquí no et deixen una tovallola, ni sabó… i per exemple, quan s’acaba la sessió d’spinning, cadascú ha d’agafar paper i amb una mica de sabó netejar-la i posar-la al seu lloc perquè es pugui fer la següent sessió (quan en d’altres gimnasos hi ha un equip de 3 o 4 persones que quan surts de la sala ja són dins netejant-ho tot).

Són dos models diferents; en aquest cas hi ha una reciprocitat, gaudint d’un tracte més personal i pròxim, amb uns preus més accessibles, i tu hi poses de la teva part (fent coses que no costen res)

M’agrada!

I com que tenen molt clar que el cos i la ment van units, hi ha sessions de ioga cada dia, i he pogut provar les de Hatha Ioga, on es fan postures concretes, relaxació, estiraments,…
Però que l’idioma em fa passar estones “divertides”. Tothom amb els ulls tancats i la professora va dient, en holandès, les postures i moviments que cal fer. Com que no entenc quasi res i no em voldria quedar sol fent postures mentre tothom ja ha canviat d’exercici, he d’anar espiant a veure què fa, sense poder-me concentrar del tot en els exercicis. Quan ja he entès que s’ha de fer, em puc relaxar una estona, i pam, canvi d’exercici…

M’agrada poder fer un dia a la setmana aquest tipus d’exercicis, fas estiraments i relaxa tot el cos, que tantes hores aquí assegut escrivint i llegint davant un ordinador… brrrrrrrr, i que a més a més com que té l’origen al país visitat aquest estiu, hi ha moltes coses que ho recorden!

+ info Hatha ioga i Yog-yoga
Foto Ioga CC: Shunpikie

11 de setembre

Avui, Diada de Catalunya, entre altres coses, però com que aquí no es celebra res, han decidit que fem activitat d’outdoor tota la gent del Departament i ens n’anem a la muntanya (tot i que Holanda no tingui muntanyes) a passar el dia, per confraternitzat els més de 80 professors que compartim edifici.

Jo, que m’apunto al carro, m’he apuntat al taller de didjeridoo l’instrument australià de referència (vídeo) i a la “Nature walk”; i al vespre, que no de nit, sopar i social event. El taller de teatre em feia més vergonya, perquè a més a més aquí tothom parla holandès, i potser encara triomfaria més fent mímica… però no volia córrer riscos innecesaris i aparèixer a totes les converses de cafè del departament!

Ja us explicaré què tal!!

:jump:

Primera setmana amb èxit

Boomp3.com

Ja porto uns quants dies aquí i apart de que ja hagi començat la tardor, tot el demés molt bé!!

El primer desencontre el vaig tenir amb el propietari del gimnàs, que em va perfecte perquè està davant de casa i fan activitats dirigides que m’agraden, però el tio tossut que només podia fer contractes de 6 mesos, i que només en feia de 3 en casos excepcionals, i si estaves a un hotel. Si tenim en compte que una nit d’hotel aquí val de mitjana 200 euros, li vaig dir que jo hauria d’hipotecar-me per estar 3 mesos en un hotel… i ell tossut que no era res personal contra mi, i somreia, sinó que eren bussiness i punt. Ok, total que de moment m’apunto per 6 mesos, i quan en porti tres ja veurem que passa…

A la universitat m’han rebut amb els braços oberts. Hi ha grups de gent que van cada a dia al Campus, que està a Heerlen, 20 km de Maastricht, compartint cotxe i així ja he conegut gent del Departament. De fet, aquest dijous ja tenim unes activitats de “coneixença” d’inici de curs, amb taller de didjeridoo, excursió de natura, teatre i sopar… aix, quina vergonya!

A més a més estan molt interessats en el què estic fent i m’han demanat que prepari algunes sessions per presentar el què faig o inclús donar un curs al professorat d’aquí sobre els usos educatius de la web2.0!! Ja hem començat a analitzar l’organització del Màster per veure com utilitzar els marcadors socials (http://delicious.com) i els blogs. També he concretat algunes entrevistes amb experts en ús de TICs, i a més a més ja he fet la primera tutoria virtual per anar concretant la tesi. És a dir que la cosa dóna de si.

Els caps de setmana són tranquils, potser massa i tot. Dissabte a les 6 tot tancat, i au, espavilat! I diumenge tot tancat, excepte el primer de cada mes (avui) que obren de 12 a 5 algunes botigues, però si no, el diari del diumenge “te’l guardem pel dilluns, eh, cap problema”… però jo el vull llegir diumenge
🙁

Ah, i a la majoria de llocs no es pot pagar amb visa o targeta no holandesa… o sigui que tornem 15 anys enrere, amb calers en metàl·lic amunt i avall, per si de cas.

Perquè clar, dissabte va i munten 3 mercats, i com que a mi no m’agraden doncs no tinc res més a fer que passar-m’hi hores. I si un és d’antiguitats i trobes una camera de fotos Braun Imperial dels anys 50, doncs apa som-hi!
Un altre mercat era d’art, i és impressionant, en una ciutat tant xula, un mercat d’art a l’aire lliure, carrers adoquinats i peatonals… un museu de luxe!!!

Aaah, i les bicis!! TOTHOM en bici amunt i avall, i només cal que la lliguis amb un candauet de fireta, no worries!

He tingut temps de fer algunes fotos i de triar aquesta cançó que potser a algú li agrada i no coneixia aquesta versió interpretada per Buenavista Social Club (+info)!

Doncs res que aquí estic, començant a passar fred però que l’entorn ajuda i la casa on estic està molt bé (ja tinc flors i plantes a l’habitació) i que si tot va com ha d’anar serà una bona experiència!! I ja es van concretant visites dels que vindran a veure'm!!
🙂

fiufiu

IMG_4021 IMG_3903

IMG_3901 IMG_3893

IMG_3899 IMG_3860

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas