Flickr DRP

Em sembla que ho vaig encertar deixant aquesta setmana sense res programat… quedaven coses per fer i no hagués trobat el moment de fer-ho. Estic tranquil i puc anar fent una mica de tot…

Total que avui he pogut dedicar-me a una tasca que portava pendent fa anys… i ma mare a punt d’empaquetar-me a mi i tots els trastos a la deixalleria.

Així que ens hem passat la tarda fent neteja del garatge, totes les fustes i trastos que he anat acumulant i que ara ja ni necessito ni faig servir ni faré servir en un futur imminent/proper/mitjà/llunyà…

I és que entre una cosa i una altra anem guardant trastos i trastos, per si de cas… que al final sembla un basar. Aparta la taula per agafar les coses acumulades al darrera, unes caixes amb no sé què…

La rits diu que també porta el cap de setmana fent caixes, i com li costa llençar segons què…
Jo no tenia gaires problemes per decidir que llençava i que no… primer perquè la majoria de coses eren trastos, trastos i a mar. I segon perquè fa 2 anys que ho havíem de fer i mai trobàvem el moment i clar, no tens excusa per dir que allò que porta quatre anys allà potser d’aquí 5 quan vagi a viure a no sé on, voldré fer un no sé què… ja no cola!

Però de tant en tant s’ha de fer neteja, sempre va bé, ho oxigena tot i deixa espai per coses noves, i que ja hem acordat que no cal que fossin materials, que en tenim de sobres i no es tracta d’acumular-ne perquè si…

Per demà queda buidar un armari i llençar aquelles samarretes de quan anava a l’institut, que les guardes per si de cas, jajajaja… per si de cas de què???

Si us interessa, la revista TIMES pública un article fent referència a l'experiment de viure només amb 100 coses, que aquí podeu llegir del blog original i veure la llista que ell ha triat! Hi reflexiona l'Oriol Lladó

Per cert, aquesta altra foto meva l’han triat per il·lustrar les guies SCHMAPS per posar-la en l’aplicació per als telèfons iPhone. Per si no les coneixieu són unes guies turístiques de ciutats de tot el món per a ordinador, interactives amb mapes de Google.

boomp3.com

No sé quina de les dues meitats guanyarà, però espero fer una mica de tot
🙂

…escrivint la tesi des d'aquí. I organitzar un congrés, i enllestir l'estada a l'Open University, i el portal de suport a la docència, actualitzar la web de La Llacuna, llegir un llibre, berenar pa amb nocilla, prendre un gelatgelat (telaaaaa quin empatx)… ah, i Donostia Jazzaldia!!

Foto: Borgesbilder

15 min. Aprox

20 de maig de 2008 a COM Radio

ACTUALITZO:
Descarrega entrevista (botó dret guardar enllaç)

i coincideix que avui fa anys, Felicitats 🙂

30 min. aprox.

Metge de poble 24 hores al dia; però també pediatre, psiquiatra, amic, psicòleg, reumatòleg, pare, cirurgià, bomber, dermatòleg, marit, confident, geriatre, professor, company, padrí, anestesiòleg, pacient, … i persona.

Programa Efectes Positius a Radio 4 – 19 de maig de 2008

Salut: MEDICINA RURAL: Noves tecnologies i relacions personals. Parlarem amb el doctor Lluís Balagué, metge de família de l'Àrea Bàsica de l'Anoia Rural i membre del Grup de Medicina Rural de la CAMFIC.

>>Descarregar entrevista (botó dret – Guardar enllaç com)

He encarrilat i centrat una mica més la tesi, el què m'ajudarà a seguir avançant (després d'una tutoria molt profitosa); i per tant em toca apretar una mica i anar fent.

Però alhora, van sorgint mil altres coses i projectes que suposen molta més feina, però que animen el dia a dia
😉

– Ens han acceptat una comunicació al Congrés Internacional de Docència Universitària, i per tant caldrà ampliar el resum enviat.

– Hi haurà unes jornades de web2.0 a Vigo, taula rodona de Blogs i educació; preparar presentació.

– Curs de web2.0 i educació a la UIC, la continuació del què va iniciar l'any passat en Toni Sellas

– Projecte amb el vicerectorat de docència de la UB

– Organització del Simposi d'Innovació Educativa del Grup EMA

– i mil cosetes més… La gràcia? tot coincideix al mes de maig; un festival!!

en fi… la sal de la vida, però per si de cas, sense voler promocionar les begudes alcohòliques, un missatge:

Arribar a la 1 de la nit a lo Delta de l’Ebre, després de volar de Madrid, no és problema; cap de setmana sense rellotge!! Moltíssima gent. Que no coneixes a ningú? Cap problema; si tothom fos tant bona gent i de tant bon rotllo… El foc ja estava encès, les carxofes, la carn i l’escalivada a punt de coure. El sopar i la nit es va allargar fins a les mil o mil i pico…

Dissabte tocava paella, que el gran amfitrió Ignasi va preparar magistralment!! Impressionant!!
Uns havien marxat i molts d’altres arribat… però sempre bon rotllo i mooolt bon ambient. Visita guiada per les llacunes del Delta, cuidado amb los caveros, i tornar a escalivar carn. La nit es va tornar allargar, al voltant del foc, fent classes d’astronomia amb tot un entès; genial!!!

Diumenge uns es van llevar més tard que d’altres però la xocolata desfeta i la coca ja estava preparada. Les bicis tenien potser 15 o 17 anys, però ens van servir per recórrer tots junts l’encanyissada i les llacunes de flamencs, amb un dia espectacular; verano azul total!!
Per dinar ens acabem la carn a la brasa (gana no en vam passar…) i a recollir.

p.d: La cançó, és del projecte Musiquetes per a la Bressola, un recopilatori de cançons infantils tradicionals, amb el toc personal de musics actuals i sota llicència Creative Commons. Val molt la pena!!

p.d: Brrrr 4 dies amb el servidor espatllat, per fi torna a funcionar tot amb normalitat 🙁

Sempre he tingut “l’habilitat” i “privilegi” de que molta gent em demani favors o encàrrecs del més surrealistes. A la meva família, grans partícips d’aquests serveis, en diuen dàtils, perquè tenen més os que carn
🙂

Des d’anar a l’antic barri de Poble Nou de Barcelona, a un carrer que no existia i una botiga que no coneixia ningú, per arreglar una guitarra (i la vaig haver de portar a coll), portar una vaporetto a Vilassar (això demà), fins a rebre un email de San Sebastian per si m’anava bé quedar amb un desconegut el tiet Alemany del qual feia unes peces artesanals per acoblar objectius de càmeres de fotos a les càmeres de vídeo professionals i mig d’estranquis fèiem la compraventa al mig d’una plaça de les Corts.

Però l’encàrrec de l’altre dia, per no perdre la tradició també tenia el seu punt estrafolari. Una tieta-avia m’explica que a les classes de la universitat (per a majors de 75 anys), han fet fora a la professora que més els agradava; l’han acomiadat!!! I per telèfon!!!! Total que s’han revolucionat i em volen embolicar a mi perquè els ajudi. Han escrit una carta a mà i en castellà, i necessiten algú que la tradueixi i la passi a ordinador, per poder repartir entre els més de 200 jubilats que assisteixen a classe i reclamar que retornin a la professora. Així que espero, pel bé de la Universitat, que s’ho repensin i la tornin a contractar… que la cosa es pot posar molt seria!!

Però tot i que sempre em toqui a mi ajudar, l’altre dia vaig tenir jo una recompensa externa, caiguda del cel???

Al gimnàs ara promouen que tinguis un entrenador personal, que et prepara un circuit, t’ajuda amb els estiraments o fins i tot fa massatges fisioterapèutics.
Total que per promocionar-ho van fer tot el dia massatges gratis! Ai l’as, la llista estava plena feia setmanes… però algú no s’havia presentat i jo que estava just allà, en aquell precís instant, recuperant aire després d’spinning, em van preguntar si tenia temps lliure, que hi havia una baixa i si volia provar-ho, jajajajaja, i tant!!!
Després de dir-me que estava fatal i que tenia dues contractures mooolt greus, “Si, si ja m’ho pensaré si m’interessa o no…”

Aprofitant que per superar una grip, l'autèntica i genuïna grip, aquella tant forta que només ens agafa cada deu anys, segons el metge ;), i que he hagut d'estar per casa més del què m'agrada… he fet la crema de fresons que vaig veure l'altre dia al diari, i és mooolt senzilla i d'un resultat excel·lent. Em queda pendent encara la crema de Sant Josep.

Crema de fresons
Per a 4 persones: mig kilo de fresons, 6 cullerades de sucre, 250 g. de formatge fresc i menta fresca.

– Rentar els fresons, escórre'ls i tallar-los per la meitat. Guardar-ne 4 per decorar.
– Coure els fresons amb el sucre en un recipient tancat al microones,a màxima potència durant 4 minuts o fins que s'estovin. També se'ls hi pot donar un bull amb el propi suc que desprenen.
– Triturar-los amb la batedora amb el formatge i batre fins que quedi ben barrejat.
– Presentar-ho amb un tros de fresó sencer i unes fulles de menta, després de deixar-ho unes hores a la nevera.

Si teniu uns gots vascos tipus sidra però baixets, lluirà molt, i si no qualsevol recipient presentable podrà fer el fet.

Ara que ve la primavera, bon profit!!

Quasi sempre les visites a Cal Notari són per situacions extraordinàries; poden ser bones, quasi mai, o per algun fet no desitjat. Això si, per quasi tot cal una acta notarial i no hi ha més remei que visitar-los.

Que una gran família s’hagi de citar a cal notari no tindria res d’extraordinari si no fos perquè tots, tots, tots estaven d’acord i ben avinguts amb els tràmits a realitzar. I és que s’expliquen tantes anècdotes i llegendes urbanes de merders a Cal Notari que aquest cas era tot el contrari.

Ens vam reunir tota la família, que som molts: tiets, cosins, germans, pares, sobrevinguts… per anar en massa a signar uns papers. Ens ho prenem com una excursió d’escola i pels carrers de Barcelona fem broma i correm com si tinguéssim 10 anys… aquestes tietes!
🙂

A Cal Notari no disminueix el bon humor, al contrari. Cada etapa del llarg i complex procés és un fart de riure. Tot tant protocol·litzat, tant formal, tant ben ordenat… ens fa riure a tots constantment (érem unes 15 persones en un despatx normalet, més els que no hi eren, que vam trobar molt a faltar).

Aquest notari era un crack, amb el seu accent balear, anava parlant pausadament, llegint tots els documents i enllaçant-los de forma lògica i clara perquè no ens perdéssim; “I com que aquestes persones amb nom i cognom tal, número de Dni tal (oi que sí que ets tu?) accepten això, llavors aquestes altres es converteixen en… i per tant autoritzen que…” molt ben explicat. Tot molt clar! Però llarg, llarg. Clar, si ha de dir el nom de cadascú, comprovar el dni, mirar-te al ulls (si, si, d’entrada ja confio en que els que esteu aquí sou vosaltres)… la cosa es va anar allargant… les cadires s’anaven encongint, ara gira cap aquí, ara gira cap allà, ara aguanta que no t’adormis…

I a més a més els poders. Els que no havien pogut venir, perquè estan escampats pel món, havien fet una altra acta notarial per donar poders a un familiar i que aquest signés en nom d’ells. I també en veu alta calia repassar aquestes actes notarials i donar fe que els familiars signarien en nom d’aquests… un festival!!

Al final, el notari estava ja tant tens, que es va aturar, ens va explicar un parell d’anècdotes i llavors ja no va parar de riure i s’animava sol, rient, explicant històries… ja havien marxat tots els treballadors i no quedava ni l’apuntador. Però la feina estava feta.

Evidentment tots trobàvem a faltar a la persona que ens havia portat allà, però segur que estaria molt content de veure amb quin humor i que ben avinguts vam passar aquella tarda burocràtica, que va acabar amb un sopar “tu portes això i jo porto això altre”

Ajudar als altres sovint no costa res. Hi ha persones amb qui et veus cada dia, però que els costa demanar ajuda, parlar, preguntar… Però també n'hi ha que no els costa gens i de seguida t'embarranquen.

Avui em centraré en el primer cas, ja que és més subtil i alhora delicat.
Hi ha gent que tenim a prop que sabem que té un problema. No en parla però tothom ho sap.

Tu pots fer com si res, es fàcil d'esquivar i de passar de llarg, fer veure que no te n'adones (si vol alguna cosa ja ho dirà). Però a vegades, compartir un moment del dia a dia (esmorzar, fer un cafè, dinar, quedar per sopar, etc.) a aquesta persona la pot alleugerir bastant i a tu no et costa res. Avui ho he practicat una mica…

Doncs res, només això.