Dia universal de la infància

Avui es celebra el Dia Universal de la infància, i s’ha engegat una campanya contra la pornografia infantil, per tal de donar a conèixer la situació d’explotació sexual i d’abusos de tota mena que encara es donen a dia d’avui.

Potser no us hi haureu fixat però portem tota la setmana sentint trossets de notícies (tampoc hi dedicaven massa temps) a l’explotació infantil, a quants nens i nenes no van a l’escola, les condicions d’explotació laboral, etc. El problema és que la setmana que ve seguiran igual, milions de nens i nenes sense escolaritzar, explotats i en situacions d’esclavatge que els hi ve d’herència familiar i que pensar-hi un dia a l’any no els traurà d’aquesta roda que els esprem.

43 milions de nens i nenes veuen com la Guerra marca les seves vides, per sempre. I un d’aquests exemple, explicat en primera persona el teniu a l’abast de la mà, la història d’Ismael Beah, qui va ser nen soldat (en vaig parlar aquí). Però n’hi ha moltes més, Save the Children en recull algunes. I lluita per “trencar les cadenes” de 8 milions de nens i nenes esclaus.

La campanya contra la pornografia infantil pretén donar a conèixer aquesta problemàtica omplint milers de blogs amb paraules utilitzades pels pedòfils per cercar imatges a internet, com totes aquestes: “angels”, “lolitas”, “boylover”, “preteens”, “girllover”, “childlover”, “pedoboy”, “boyboy”, “fetishboy”, “teen”,  o “feet boy”.

Segurament trobaran altres maneres de buscar la informació, però com a mínim és un toc d’atenció a la societat en general.

Només són nens!!!

He llegit els posts de l’Eduard i la Rits que també en parlaven!

crisi, quina crisi? [actualitzo: conferència]

Aquests escrits (Libro de los abrazos) els va escriure Galeano ja fa un temps, molt abans que esclatés la CRISI i que ara tenen una rellevància impressionant…

La vida profesional /3

Los banqueros de la gran banquería del mundo, que practican el terrorismo de dinero, pueden más que los reyes y los mariscales y más que el propio Papa de Roma. Ellos jamás se ensucian las manos. No matan a nadie,se limitan a aplaudir el espectáculo.

Sus funcionarios, los tecnócratas internacionales,mandan en muchos países: ellos no son presidentes, niministros, ni han sido votados en ninguna elección, perodeciden el nivel de los salarios y del gasto público, las inversiones y las desinversiones, los precios, los impuestos, los intereses, los subsidios, la hora de salida del sol y la frescura de las lluvias.

No se ocupan, en cambio, de las cárceles, ni de lascámaras de tormentos, ni de los campos de concentración, ni de los centros de exterminio, aunque en esoslugares ocurren las inevitables consecuencias de susactos.Los tecnócratas reivindican el privilegio de la irresponsabilidad:

– Somos neutrales – dicen

Mapamundi /1

El sistema:

Con una mano roba lo que con la otra presta.

Sus víctimas:

Cuanto más pagan, más deben.
Cuanto más reciben, menos tienen.
Cuanto más venden, menos cobran

Queda dit!

font: vida profesional i mapamundi

Rebo aquest email d’una conferència de Triodos sobre la Banca Ètica a Barcelona aquest dijous, i parlarà Arcadi Oliveres!!

A qui beneficien els teus diners?
Banca ètica i transformació social

La conferència-col·loqui anirà a càrrec del Sr. Joan Antoni Melé Cartañá, director territorial de Triodos Bank a Catalunya i Balears, i el Sr. Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i professor d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dia: dijous, 23 d’octubre de 2008
Hora: 19.30 hores
Lloc: Llibreria Altaïr (Gran Via de les Corts Catalanes 616), Barcelona
Organitza: Fòrum Altaïr

El Che


“si fuéramos capaces de unironos… Qué hermoso y cercano sería el futuro!”

Tinc records molt vius de “la escueltia” de la Higuera on Ernesto Guevara va ser assassinat ja fa 41 anys i del “lavadero” de Vallegrande on van portar el cos i ara hi ha un mausoleu. Són llocs que guarden una història, i que difícilment es poden esborrar de la memòria un cop visitats, de la mà de gent d’allà, i que avui és un dia per recordar.

Ell pensava d’una determinada manera, que el va portar a deixar la seva posició de Ministre i Comandant a Cuba per seguir amb la Revolució, en la que ell creia, i que el va portar a la seva mort.

Però hi ha gent que ho veu diferent, i fins i tot hi ha un grup a Facebook titulat “El Che va ser un assassí i la teva samarreta no mola” que té més de 32.000 seguidors. Hi ha opinions per tots els gustos.

I és que com molts personatges històrics, crea certa controvèrsia, i podriem dir que la seva lluita seguia uns camins diferents (també era un altre context) que la de Ghandi, per exemple.

Potser la pel·lícula estrenada recentment pot fer una aproximació al seu perfil , però entre altres llibres i biografies interessants, us deixo aquí també la carta personal de comiat que va escriure a Fidel, quan deixava Cuba per seguir amb la revolució, però abans sobretot aquesta primera que va escriure als seus fills:

A mis hijos
Queridos Hildita, Aleidita, Camilo, Celia y Ernesto:

Si alguna vez tienen que leer esta carta, será porque yo no esté entre Uds.
Casi no se acordarán de mí y los más chiquitos no recordarán nada.
Su padre ha sido un hombre que actúa como piensa y, seguro, ha sido leal a sus convicciones.
Crezcan como buenos revolucionarios.
Estudien mucho para poder dominar la técnica que permite dominar la naturaleza.
Acuérdense que la Revolución es lo importante y que cada uno de nosotros, solo, no vale nada. Sobre todo, sean siempre capaces de sentir en lo más hondo cualquier injusticia cometida contra cualquiera en cualquier parte del mundo.
Es la cualidad más linda de un revolucionario.

Hasta siempre, hijitos, espero verlos todavía.
Un beso grandote y un gran abrazo de… Papá.

font: Facebook


Habana

Fidel:

Me recuerdo en esta hora de muchas cosas, de cuando te conocí en casa de María Antonia, de cuando me propusiste venir, de toda la tensión de los preparativos.
Un día pasaron preguntando a quién se debía avisar en caso de muerte y la posibilidad real del hecho nos golpeó a todos. Después supimos que era cierto, que en una revolución se triunfa o se muere (si es verdadera). Muchos compañeros quedaron a lo largo del camino hacia la victoria.
Hoy todo tiene un tono menos dramático porque somos más maduros, pero el hecho se repite. Siento que he cumplido la parte de mi deber que me ataba a la Revolución cubana en su territorio y me despido de ti, de los compañeros, de tu pueblo que ya es mío.
Hago formal renuncia de mis cargos en la Direccón del Partido, de mi puesto de Ministro, de mi grado de Comandante, de mi condición de cubano. Nada legal me ata a Cuba, sólo lazos de otra clase que no se pueden romper como los nombramientos.
Haciendo un recuento de mi vida pasada creo haber trabajado con suficiente honradez y dedicación para consolidar el triunfo revolucionario.
Mi única falta de alguna gravedad es no haber confiado más en ti desde los primeros momentos de la Sierra Maestra y no haber comprendido con suficiente celeridad tus cualidades de conductor y de revolucionario.
He vivido días magníficos y sentí a tu lado el orgullo de pertenecer a nuestro pueblo en los días luminosos y tristes de la Crisis del Caribe.
Pocas veces brilló más alto un estadista que en esos días, me enorgullezco también de haberte seguido sin vacilaciones, identificado con tu manera de pensar y de ver y apreciar los peligros y los principios.
Otras tierras del mundo reclaman el concurso de mis modestos esfuerzos. Yo puedo hacer lo que te está negado por tu responsabilidad al frente de Cuba y llegó la hora de separarnos.
Sépase que lo hago con una mezcla de alegría y dolor, aquí dejo lo más puro de mis esperanzas de constructor y lo más querido entre mis seres queridos… y dejo un pueblo que me admitió como un hijo; eso lacera una parte de mi espíritu. En los nuevos campos de batalla llevaré la fe que me inculcaste, el espíritu revolucionario de mi pueblo, la sensación de cumplir con el más sagrado de los deberes; luchar contra el imperialismo dondequiera que esté; esto reconforta y cura con creces cualquier desgarradura.
Digo una vez más que libero a Cuba de cualquier responsabilidad, salvo la que emane de su ejemplo. Que si me llega la hora definitiva bajo otros cielos, mi último pensamiento será para este pueblo y especialmente para ti. Que te doy las gracias por tus enseñanzas y tu ejemplo al que trataré de ser fiel hasta las últimas consecuencias de mis actos. Que he estado identificado siempre con la política exterior de nuestra Revolución y lo sigo estando. Que en dondequiera que me pare sentiré la responsabilidad de ser revolucionario cubano, y como tal actuaré. Que no dejo a mis hijos y mi mujer nada material y no me apena: me alegra que así sea. Que no pido nada para ellos pues el Estado les dará lo suficiente para vivir y educarse.
Tendría muchas cosas que decirte a ti y a nuestro pueblo, pero siento que son innecesarias, las palabras no pueden expresar lo que yo quisiera, y no vale la pena emborronar cuartillas.

Hasta la victoria siempre, ¡Patria o Muerte!
Te abraza con todo fervor revolucionario,

+ info

Buena vista social club – hasta siempre comandante che guevara
Lletra Carlos Puebla 1965
foto: supazack

Notícies imPERCEPTIBLES

regalant somriures

Una bomba mata a un niño en un mercado de Nueva Delhi

Un niño murió y 22 personas resultaron heridas en el atentado con bomba registrado en un mercado de Nueva Delhi. Un testigo explicó que dos hombres a bordo de una motocicleta arrojaron una bolsa, que fue recogida por el niño: “Corrió detrás de ellos gritando: 'señor, señor, se le ha caído algo'. Entonces hubo una gran explosión”. La zona del atentado en Mehrauli, repleta de tiendas y viejas mezquitas, es frecuentada por los turistas. Reuters.

Notícia petita, insignificantment arraconada, en el diari El País de diumenge 28 de setembre, un requadre de 5 x 2 centímetres de la pàgina esquerra que pràcticament ningú deu llegir… (ni tant sols surt a la versió electrònica) just sobre un gran anunci d'Halcon Viajes “Crucero Perlas del Atlántico“…

Un nen indefens, innocent, que amb bona fe vol retornar la bossa que els “hi ha caigut” als motoristes, i que el porta a la mort… Però resulta que aquest nen podria ser qualsevol dels que vam conèixer; el de la foto, o aquest o aquest o mils altres.
OSTI!!

I per si fos poc, ahir hi va haver un accident al temple de Chamuda a Jodhpur (que vam visitar) on més de 150 persones van perdre la vida quan es va ensorrar una part de la muralla, i va crear un allau humana de gent espantada que va acabar en tragèdia.

Més notícies absurdes

Sembla que el Govern no els hi pagarà el que demanaven als promotors per les conseqüències de la recessió immobiliaria. Però en canvi sembla que farà plans de xoc per recol·locar als treballadors que aniran a l’atur, etc. Segurament s’inventarà autopistes i grans obres per donar feina a tota aquesta gent. Independentment de la feina que els hi donin, més o menys adequada (podrien netejar boscos, cuidar gent gran, manteniment de platges… jo què sé!) el què em fa més ràbia és que es dongui aquesta resposta a aquest sector i no es va fer res mentre el sector tèxtil moria, i que en global també haurà deixat a l’atur a molta i molta gent, sent l’Anoia una de les comarques que més ha patit aquesta crisi i actualment una de les comarque amb més aturats d’Espanya.

I per si no fos poc, ara també volen (els promotrs de platja i pandereta) que Greenpace els indemnitzi per haver “danyat” els seus negocis a la costa de Múrcia (notícia al periódico), amb aquest fotomuntatge que van fer servir per al llibre Photoclima que simula les inundacions possibles l’any 2050, i que farà que els preus dels pisos d'aquesta zona baixin de preu i la gent no vulgui comprar en aquests llocs. Total, que li reclamen una indemnització milionaria i els amanacen de portar als tribunals i de presentar demandes de cada particular que viu o té una vivenda la zona.

I jo em pregunto, i totes les destrosses al litoral que han fet ells (es pot veure en les fotografies superiors, les reals), qui ha de pagar aquest atemptat?

Aquests taurons s’haurien d’inundar en les seves pròpies aigües, o bé que una plaga de meduses els fagociti!!

Bolívia no podrà estar mai tranquil·la?


flickr Scott Henderson

Primer eren les empreses multinacionals, entre elles algunes d’Espanyoles (com explicava fa tot just dos anys), qui no volien de cap manera que un indígena d’esquerres governés el país, per por a perdre els desmesurats beneficis que obtenien a costa d’explotar els recursos minerals d’un dels països més pobres del món.

Però ara el conflicte reneix des de dins. No és nou. Hi ha una zona rica (Santa Cruz) i una zona que no ho és tant, l’Altiplà, la Paz… I alhora coincideix que a la zona pobra és on hi ha la majoria de població indígena.

Els dirigents polítics de Santa Cruz porten reclamant un major control de la seva riquesa des de que Evo Morales va arribar al poder, i ara s’han inventat un referèndum (que abans de fer-se ja es donava per guanyat) per justificar els seus arguments. Com ja esperaven, amb un sistema de recompte de vots poc clar i declarat il·legal pel govern, el resultat ha estat massivament un SI a l’autonomia.

Per desgràcia la estabilitat política d’aquest país no ha estat mai el seu fort, i no se sap com pot acabar. L’exèrcit defensa la unitat del país, i alguns comandants entenen que les polítiques de Morales la posen en perill per no donar més autonomia a certes regions… només necessiten un petit impuls extern, per encendre la metxa i engegar el país a norris. Com sempre, els interessos econòmics estan per sobre de qualsevol altra cosa.

Com que no vull alimentar aquest cicle de desgràcies i males notícies del país, us deixo un vídeo d’una de les danses més animades de Bolívia, els Tinkus:

El referèndum per l'autonomia de la Bolívia rica fractura en dos el país

La consulta autonòmica a Bolívia agita el fantasma de la violència

Actualitzo:
Un interessant anàlisi de la situació
UE preocupada por crisis política en Bolivia tras referendo (REUTERS) No fos cas que trontollesin les inversions i els negocis que hi tenen…
Bolivia: Evo Morales cree que EE.UU. promovió el referéndum

Contra la censura

Birmània és un país del sud-est asiàtic, que actualment està d'actualitat per la brutal resposta de la policia davant de les protestes dels ciutadans (entre altres coses es queixaven per l'encariment de productes bàsics com l'oli, que ha augmentat el preu en un 500%).

Però a més a més de la repressió policial hi ha hagut una censura que prohibia fer fotografies (requisaven càmeres, mobils, etc.), van tancar els accessos a internet i les notícies que oferia el govern (sobre nombre de morts i ferits) no s'ajusten gaire a la realitat. Un fotògraf japonès ha estat assassinat per la policia, i a la foto es veu com un militar l’apunta amb un arma, i ell des de terra no para de fotografiar, fins que el van matar. Impressionant!


Telenoticies.com

Aquí hi ha algunes imatges, que amb la col·laboració d'usuaris de tot el món s'estan estenent i sortint a la llum tot i la censura i prohibicions que hi ha actualment a Birmània.

M’ha indignat!

Aquesta setmana m'ha indignat veure com en Xavier Sardà, famós pel ja acabat Crónicas, va fer un programa sobre Tailandia (està fent un programa de viatges pel món que es diu Dutifri) i li va donar un enfoc tant garrulo que feia realment pena.

Es troba amb un paio que viu allà fent turisme sexual, drogant a les noies (ho diu obertament) i explicant les gran virtuts d'aquell país. I el presentador el què fa és centrar-se exclusivament en els aspectes més morbosos i sexuals del país.

Va ser patètic i decadent. Es podia haver enfocat des de molts altres punts de vista (la pobresa, la marginalitat, les dificultats de les persones que no els queda més remei que prostituir-se, les màfies, etc.) però ell va triar la festa i l'espectacle morbós. Patètic!!

I a més a més ahir m’assabento, en veu de Miquel Calçada al programa Telemonegal, que tot i les semblances amb el seu programa, Afers Exteriors (Dutifri és una imitació) no hi ha hagut cap contacte ni compra de drets ni res… és a dir una copia mal feta…

Com deia en Ferran Monegal, en Sardà a Dutifri fa turisme de luxe (el de Dubai va ser pitjor) i Afers Exteriors viatges i cultures.

spam

Des de que l'spam ha entrat als mòbils, que havia sentit un noi que li deia a l'altre que havia rebut un sms d'una noia que deia que l'havia vist a la feina i que volia quedar amb ell… es tractava de publicitat d'una web de contactes, ja que el seu amic li va dir que també l'havia rebut.

La carpeta d'indesitjats de hotmail, que s'ha d'anar mirant de tant en tant perquè sovint filtra coses que no ha de filtrar, he rebut una cosa similar:

Hola ¿como estás?

Soy Laura, de Barcelona. Tengo 25 años y te quería proponer algo que estoy segura te va a gustar.

Hemos hecho una comunidad de chat en el que nos reunimos tanto chicas como chicos para charlar, sobretodo por las tardes y noches. Hemos escogido la web xxxxxxxxxxxx para ello porque además de estar entre amigos de vez en cuando vamos jugando algunos cartones de bingo y nos llevamos un pellizquito. Mira, la semana pasada me llevé 490 € jugando un cartón de 25 céntimos. Cuando no es a mi le toca a algún amigo del Chat.

Te invito a que te apuntes con nosotros y verás que somos un grupo de amigos (algunos algo más) muy divertido. Además si vamos jugando de vez en cuando eso que también nos llevamos.

Ahora la web esta regala 4 cartones gratis por apuntarte, así que además de conocer a buena gente te sacas un pellizquito.

Te esperamos yo, Ruth y Esther en el chat. Cuantos más seamos más reiremos.

Ahh, y si además del regalo de 4 cartones ingresas algo ayudas a que todos ganemos un poquito más.

Venga, no te lo pienses y entra a xxxxxxxxxxxx

Un beso!!

Laura

Actuació policial o desmesura de carnaval?

Ho sento per queixar-me, però aquest cop no ho puc evitar. Fa dies que em molesten coses, però preferia no anar-les posant totes aquí però quan hi té a veure la policia…

Fa tres anys a un company el van detenir al carnaval de Sitges per creuar un carrer i cridar una mica, quan passava la rua. Va estar tota la nit a un calabós mig/mal disfressat…

Els últims dies no han parat d'anunciar que aquest any hi hauria molta policia per controlar als incívics i patatim i patatam… inclús li vaig dir mig en conya / mig en serio, a un amic peruà que m'explicava tot il·lusionat que aniria a veure això del carnaval de Sitge, que s'allunyés dels merders, perquè en aquests tipus d'esdeveniments sempre rep qui menys en té culpa…

Doncs avui llegeixo que varies persones, una d'elles amic meu, van patir agresions policials perquè algú no havia previst que la gent aniria a esperar el tren per tornar, cívicament, a casa!

Millor llegir el relat de la pròpia persona que ho va patir.

Lamentable!

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas