Uns dies després de que jo enviés una carta al diari, l'encarregat de comunicació de TMB es va entretenir a contestar (tot un detall, que agraeixo, en serio!) però l'argument que dóna no em convenç, com tampoc al senyor Toni que posteriorment va enviar una altra carta.
Que De Puta MAdre 69 és una marca de roba ja ho sabia, i serà tant famosa, chic i moderna com vulgui, però jo em queixava que de què es prohibís una manifestació pacífica i a les estàtues i músics de carrer per incivisme, per exemple, i es pintin autobusos amb aquests insults.

Carta de rèplica:

RESPOSTA A TMB
Mal efecte
Toni Lara Luna
Barcelona

Responc a la carta Una marca de roba, firmada per Relacions Externes de TMB i publicada el 19 de gener. El primer dia que vaig veure un auto- bús amb la publicitat de la roba De Puta Madre 69 el vaig haver de llegir dues vegades; no m'ho creia. Eren les set del matí i jo encara anava mig adormit, malgrat que vaig pensar que una empresa de transport públic no hauria de portar aquest anunci. No fa falta que TMB es justifiqui, però acceptar aquesta publicitat causa molt mal efecte.

El Periódico 24/01/07

ACTUALITZAT 4/02/2007: el Bloc Barcelona al dia es fa resó de la primera carta

Carta enviada i publicada a El Periódico – 14/01/2007

Que la publicitat sigui impactant crec que és el seu objectiu, i amb la carta no vull dir que m'escandalitzi per veure insults corrent per Barcelona, però que no titllin d'incivisme una campanya pel dret a l'habitatge, quan ells no són exemple de civisme.

Carta publicada avui al El Periódico

EL DRAMA DEL TERCER MÓN
Si jo fos africà…
David Llistar Bosch
Coordinador de l'Observatori del
Deute en la Globalització de la Càtedra de la Unesco de la UPC. Terrassa

Si jo fos un pescador senegalès al qual una multinacional espanyola li ha buidat el mar de peixos, hauria de buscar una altra forma de subsistir. Si jo fos un ciutadà de Guinea Equatorial a qui li és impossible arrencar del seu Govern un corrupte dictador recolzat per empreses estrangeres, hauria d'emigrar. Si jo fos un somali que en una guerra civil hagués perdut el meu pare d'un tret disparat per armes fabricades a Espanya, fugiria d'allà. Si jo fos alguna d'aquestes persones, em jugaria la vida en una pastera rumb a les costes espanyoles, encara que els seus ciutadans, empresaris i governants no ho comprenguessin.

…un tema a reflexionar.

L’altre dia, en Mai9 reflexionava amb molta gràcia sobre el preu de la seva maleta nova, i em va fer pensar en el reportatge de La 2, voces contra la globalización que acabava de veure(que pensava que hi sortirien los invisibles i manifestants, etc.) però que es centrava en el canvi climàtic.

Em vaig quedar amb una dada: el dia 11 de setembre del 2001 es van suspendre tots els vols comercials als EUA per raons de seguretat, i en dos o tres dies, la temperatura global va baixar uns dos graus, segons els científics del programa.

A mi m’apassiona viatjar i voltar món, però això no treu que pugui fer la següent reflexió.
Haureu sentit a dir que és insostenible que els xinesos i indis viatgin rotllo “low cost” com ho fem aquí. I és que estem tant acostumats a un ritme de contaminació (els avions contaminen una brutalitat) que no sabrem parar.

I ens ho posen fàcil… Una companyia low cost de recent creació, ofereix bitllets a 9 euros, o sigui que per 18 euros (ara estan obligats a incloure les taxes en el preu que anuncien) vas un cap de setmana a esmorzar a Cracòvia.

Jo només hi penso… realment val la pena?

Ahir entrevistaven a la noia que va guanyar el programa “supermodelos” i deia que ara que havia guanyat, li faltava una mica de cultura i llegir diaris i veure les notícies, per si li preguntaven quin era el seu escriptor preferit saber què contestar. Increïble!
Al curs de formació de models, l'han ensinistrat en què ha de saber algun autor, més que res per sortir del pas. En el fons aquesta martingala de culturitzar les models és pur “teatrillo”, perquè no diguin que només es fixen en el físic.

Però el què ja passa de taca d'oli és el que denuncia la casa DOVE, en la seva nova campanya Bellesa Real, amb aquest vídeo on es veu la manipulació brutal de la imatge. I és que una cosa és posar maquillatge per tapar arrugues i l'altre és estirar el coll amb photoshop!!

Sí, acabo d'arribar a Barcelona i estic fent nous amics.

Bé, de fet, eren uns “amics” que havia deixat enrere abans de marxar i que ara he retrobat.

No acabo d’entendre perquè amb tantes comissions i quotes com paguem, els bancs no obren cap tarda de maig a octubre! És que no tenim ni dret a accedir als nostres diners ni una setmana a la setmana. A l’Agost fa calor, però de Maig a Octubre???

En fi, els “amics” del banc ara, que ja obren a les tardes, volen que em faci una assegurança amb ells, que em compri un ordinador portàtil nou, a crèdit i més car que al Mediamarkt, i que em faci un fons d’inversió, que per assegurar podria ser de 75 i 25, per no patir.

Doncs abans de marxar, el meu “amic”, el qual encara visito sovint perquè em cau més simpàtic que els de l’oficina més propera, insistia en que necessitava tot això. Però el tio era sincer, i això m’agrada, jejeje. Perquè clar, ara tindrà una nena i ha de pagar la hipoteca (que tal i com estan els interessos…) i necessita col•locar tot el què pugui!

I ahir que vaig exercir el meu dret a anar a la caixa a la tarda, a una altra entitat que la del meu amic, em van insistir en canviar l’assegurança de la moto, que “a vegades surt més a compte la nostra assegurança, ni que ho tinguis junt amb tota la família i et facin bonificacions”.

Així què, per qui encara no ho sàpiga, les caixes no obren a les tardes de Maig a Octubre, per preparar els nous productes que vendran a les tardes, quan el fred i la manca de claror deprimeixen a qualsevol!

Avui La Vanguardia, ens sorprèn amb una notícia curiosa sobre la ciutat de Barcelona. I és que des de l’Ordenança del civisme, ara s’ha d’ordenar i organitzar tot, fins i tot els llocs emblemàtics i atractius turístics, perquè perdin la originalitat i siguin més fins i pulcres.

Es tracta de la Rambla de Barcelona, passeig amb un encant i atractiu conegut arreu del món. Doncs aprofitant que les casetes d’ocells i rèptils no compleixen les ordenances de medi ambient, i s’hauran de reconvertir, també ordenarem les estàtues humanes.

Ara, per ser bohemi, rodamón i artista, a Barcelona cal acreditar-ho. A tots els llocs del món on he anat mai ho havia vist, i hi ha ciutats més riques amb índex de persones al carrer més alt (p.ex. Chicago) i no els hi exigeixen diploma.

Doncs a Barcelona si! Ara per ser estàtua de carrer, caldrà obtenir un certificat de qualitat, després de superar una prova. Suposo que es convocarà un procés de selecció, amb un tribunal, que si es fa correctament haurà de ser expert en el tema (President de l’Associació d’estàtues humanes, Veterà de l’estatuisme, Professor de Doctoral en estatuisme, Historiador i periodista estatuístic, etc.) i que pel fet de ser experts cobraran una pasta, però una pasta… Perquè una cosa és clara, la millor feina del món és la d’Expert. Tu et fas expert, del què sigui, i au, a voltar món amb les teves conferències i powerpoints. Seguim al tema, amb el què cobren aquests experts, multiplicat pels dies de selecció que s’hauran de fer (pq Barcelona és la meca de l’estatuisme i hi haurà més cua que al càsting d’OT) i sumat el dinar Botafumeiro que se li ha de donar al tribunal com a mostra d’agraïment (és que això de ser expert…) suma una quantitat mooolt superior a la que puguin treure fent d’estàtues tots els aspirants junts a la Rambla durant un any.

En fi, jo crec que un estatuaire, si s’està 8 hores al dia a la Rambla i no recull més de 3 euros, no durarà més d’una setmana. Per tant seria el propi públic, qui per selecció natural triaria les millors, i l’ajuntament podria destinar els diners del tribunal en ajuts i cursos d’ocupació pels estatuiaires fracassats!

Només és una idea.

Avui em queixo!

Alguns ja coneixereu la meva poca simpatia cap a la policia i forces opressores, però és que ara, el brillant ajuntament de Barcelona, ha comprat unes grues estupendes (molt xules, això si!) i ha regalat una càmera de vídeo a cada gruer (una feina agraïda, com cap altra, sí senyor) i au, a filmar cotxes mal aparcats i cap al dipòsit. Sense intervenció de cap urbano ni res. Amb quin dret poden ells dir que allò és una infracció? segur que ja s'han cobert les espatlles legalment, però ho trobo un abús.

L'any que ve, podrien donar una càmera d'aquestes als taxistes i que filmin a tothom que es posa al carril bus! i després als motoristes també, perquè puguin filmar als taxistes que canvien de carril sense avisar! Seria Un món feliç(d'Aldous Huxley), oi? Entre l'ordenança del civisme i això Barcelona fa un goig…

JA N'HI HA PROU!!

I per acabar-ho d'animar, us envio l'enllaç a un article de la BBC on es parla d'un soroll creat artificialment, imitant el brinzit dels mosquits, que només el senten els joves fins a 25 anys (perquè encara no han començat a perdre audició i tal) i volen fer servir per evitar botellón, manifestacions, etc. És un soroll molt molest, per ultrasons, que el faria servir la policia, els veïns, etc. per evitar “enrenous”.
Jo ja no el sento el sorollet

Aguanta Evo!
Francesc Balagué

Els esdeveniments dels últims dies succeïts a Bolívia estan tenint repercussions internacionals.

Quan Evo Morales, actual president de Bolívia, va guanyar les eleccions ja havia anunciat que era hora de canviar, que Bolívia volia de deixar de ser una font de riquesa externa per començar a preocupar-se d’ella mateixa.

Des de fa molts anys Bolívia ha estat contínuament saquejada impunement, convertint-se en un dels països més pobres de Sudamèrica i del Món. Era rica en minerals però tot ha estat espoliat i venut a empreses estrangeres.

A l’aprofitament i abús de països externs cal sumar-hi la mala gestió (per utilitzar un llenguatge suau) de molts governants que ha tingut aquest país, fent de la corrupció, un hàbit de vida.

Però sembla que el poble, un poble que ha patit molt, ha demanat el canvi i ha confiat en Evo Morales – líder Indígena – per dur-ho a terme. Té una tasca difícil i compromesa, i aquest compromís s’ha traduït en la nacionalització dels hidrocarburs.

Fins ara, les empreses estrangeres es quedaven el 80% o més dels beneficis que obtenien de l’explotació de les riqueses minerals de Bolívia i amb aquesta nacionalització es pretén invertir aquesta tendència.

Repsol és una de les empreses més perjudicades. El motiu? Un 26,5% de les seves fonts de petroli són a Bolívia, el que li comporta un 3% dels beneficis nets totals d’aquesta empresa. I amb el decret d’hidrocarburs veuen trontollar aquesta importantíssima font d’ingressos.

El Periódico – 2 de maig de 2006

Però el què és més greu és que el Govern Espanyol, presidit per Zapatero, de qui el seu bon fer començava a impressionar, no veu amb bons ulls aquest decret i adverteixen (com han fet altres grups polítics, països, etc.) de els conseqüències negatives que tindrà per Bolívia una decisió com aquesta.

I jo em pregunto, on eren aquests polítics tots aquests anys que Bolívia no sortia de la misèria, que li espoliaven dia darrera dia tots els seus recursos i toleraven que una empresa Espanyola abuses d’aquesta manera?

Hem fet manifestacions multitudinàries contra un país, Estats Units, per envair i declarar guerres a països només per petroli. I ara amenacem nosaltres perquè hi ha en perill molts interessos econòmics, entre ells de La Caixa i Gas Natural. Qui ho diria!!

S’excusen dient que sense aquestes inversions Bolívia no podria extreure el petroli per ella mateixa i que si deixen d’invertir Bolívia s’enfonsarà. Però no és cert. Com pot ser que Repsol es quedés el 80% dels beneficis? Què hagués passat si des de fa anys aquest percentatge fos el que es quedava Bolívia? I el què és més important, ha disminuït la pobresa i augmentat els llocs de treball des que es van privatitzar aquestes empreses i Repsol va entrar a controlar el 45% de la producció de Bolívia? No, la pobresa continua i a molts Bolivians no tenen cap altra solució que emigrar per poder subsistir.

A la Terra hi ha suficients recursos per satisfer les necessitats de tots, però no tant com per satisfer l’avarícia d’alguns. Mahatma Gandhi

Aguanta Evo!

Enllaços:

Telenotícies

No cal passar gaire estona buscant per internet per trobar “informació” sobre alguna cosa. Doncs bé, jo avui us estalvio la feina.

El dia 1 de maig es celebra el dia del treballador en record ala Revolta de Haymarket, una manifestació i vaga general que va tenir lloc a Chicago, l'1 de maig de 1886.
El motiu era reclamar una jornada laboral de 8 hores (fa més d'un segle!!) i va acabar amb una batalla campal, 6 morts, desenes de detinguts i detinguts i condemnats a mort.
Però es va aconseguir establir la jornada laboral de 8 hores!!
Curiosament a Estats Units no es celebra aquest dia.
Revolta de Haymarket – Wikipèdia

Així doncs, i juntament amb l'article de Joan Barril a El Periódico el dia 28 d'abril, voldria fer un petit homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per uns drets dels quals (no tothom) podem gaudir avui dia. Gràcies.
Queda un llarg camí perquè uns països no abusin i s'aprofitin d'altres.

“Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s'acosta el bell temps de la pau.

Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.”
“La Internacional”– Descarrega midi

P.D: Podeu observar que la font és Wikipèdia, i concretament aquest article, poden ser massa subjectius i algú pot dir que no és fiable. Però, mentre que aquí ho sabem, en moltes altres enciclopèdies (que poden tenir interessos econòmics molt més importants) i que en teoria són objectives, no queda tampoc clar què ho siguin. Queda dit!