Per qui creu en les utopies

Eduardo Galeano

Ella estaba en el horizonte.
Me acerco dos pasos,
ella se aleja dos pasos.

Camino dos pasos
y el horizonte se corre diez pasos más allá

Por mucho que yo camine,
nunca la alcanzaré.
¿Para que sirve la utopía?
Para eso sirve:
para caminar.

Més: Un rincón para el pensamiento

Entrevista als organitzadors del IV Congrés de la Cibersocietat

Un projecte que ja va arribant a la seva fi…

Vídeo de Sant Feliu Innova

Víctor Jara


Víctor Lidio Jara Martínez (San Ignacio, 28 de septiembre de 1932 – Santiago, 16 de septiembre de 1973) fue un músico, cantautor y director de teatro chileno.

Procedente de una familia campesina de Ñuble, Víctor Jara se convirtió en un referente internacional de la canción reivindicativa y de cantautor. Fue torturado y asesinado en el antiguo Estadio Chile (actualmente Estadio Víctor Jara) por las fuerzas represivas de la dictadura de Augusto Pinochet, que derrocó al gobierno de Salvador Allende el 11 de septiembre de 1973.

Fue un destacado militante del Partido Comunista de Chile, siendo miembro del comité central de las Juventudes Comunistas de Chile hasta el momento de su asesinato. Estando preso escribió su último poema y testimonio:

Somos cinco mil
en esta pequeña parte de la ciudad.
Somos cinco mil
¿Cuántos seremos en total
en las ciudades y en todo el país?
Solo aquí
diez mil manos siembran
y hacen andar las fábricas.
¡Cuánta humanidad
con hambre, frío, pánico, dolor,
presión moral, terror y locura!

http://es.wikipedia.org/wiki/Victor_Jara

Immiguiants, n’Ansumana ens ensenya racons d’Igualada

N’Ansumana ens ensenya racons d’Igualada (vist a Tria la teva aventura)

Vídeos del museu MOMA

Amb aquest divertit spot publicitàri, el Museu MOMA de NovaYork, presenta l’Exposició sobre Tim Burton a aquest museu.

I mirant el vídeo a youtube, he vist que el Canal MOMA té molts més vídeos interessants sobre tot el què hi passa a aquest museu (entrevistes, com es munten segons quines exposicions, curiositats, etc.).

Vista a Visualpanic.net

Tardor de cine

Dues recomanacions:

Yo también:

Concha de Plata a la millor actriu i al millor actor.
http://www.yotambienlapelicula.com/

El Secreto de Tus ojos:

4 llibres clàssics

Si em diguessin d’anar a la fira del llibre d’ocasió, hauria d’estar molt avorrit per acceptar, o tenir altres motius no relacionats amb la pròpia fira del llibre… I no és perquè no m’agradin els llibres, les antiqüalles o les fires, al contrari, però em surten els llibres per les orelles, i a casa de tots els familiars sempre n’hi ha d’intreressants… i en canvi de temps per llegir-ne, hi cabria en una caixeta de juanoles…

lobo esteparioana frank
món feliç

Però per casualitat, caminant per Pg. de Gràcia fa uns dies, em vaig trobar la fira, i com qui no vol la cosa, al treure el nas en una carpa, i veure clàssics tant bé de preu, quasi els regalaven tu!, doncs apa, no es poden deixar allà (ni que algun ja l’hagués llegit):

Tots ells de l’editorial Publimexi.

Però abans, he d’acabar Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini qui ha fet que Kabul em robi el cor, i que les ganes de conèixer la ciutat i el país siguin més grans que tota la ira allà desfermada!

dues recomanacions per llegir (gratuïtes)

La Societat de la Ignorància,

La segona edat contemporània

‘Som els protagonistes involuntaris i accidentals d’un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis profunds que justifiquen la proposta d’inaugurar una nova etapa en la cronologia de la història: la segona edat contemporània’.

Assistim, desconcertats i fascinats a la vegada, al naixement de noves formes de comunicació que constitueixen una revolució comparable a l’aparició de la parla, l’escriptura o la impremta, que estan transformant radicalment el món que ens envolta i que ens situen a l’inici d’un nou període històric, la Segona Edat Contemporània.
Davant d’aquest escenari, i malgrat les grans expectatives generades al voltant de les potencialitats de les noves societats en xarxa, ens hem de preguntar: anem cap a una Societat del Coneixement o més aviat ens encaminem sense remei cap a la Societat de la Ignorància?

Una reflexió sobre la relació de l’individu amb el coneixement en el món hiperconnectat – Antoni Brey

La Societat de la Ignorància, editat per INFONOMIA i amb pròleg de l’antropòleg Eudald Carbonell, són tres assajos de   l’enginyer Antoni Brey, el filòsof Gonçal Mayos i Daniel Innerarity.

(Descarregar en pdf)

La Crisis Financiera, guía para entederla y explicarla.

“La crisis financiera. Guía para entenderla y explicarla” es un libro con fines divulgativos escrito por Juan Torres López en colaboración con Alberto Garzón Espinosa, y que incluye prólogo de Pascual Serrano.

El libro trata de divulgar de la forma más sencilla y resumida posible lo que está pasando en la economía mundial, y su intención es dotar de herramientas útiles a aquellas personas que estén interesadas en poder entender y explicar la crisis actual. Está editado por ATTAC-España, y se distribuye gratuitamente en formato pdf.

(Descarregar pdf)

Atacc Catalunya

Els ulls d’Ariana

Los ojos de Ariana

“Podéis quemarlo todo, pero la hierba… la hierba volverá a crecer”

Amb aquesta contundent afirmació o crit de supervivència, es presenta aquesta pel·lícula-documental, Los ojos de Ariana, sobre els estudis de filmació afganesos Afghan Film. Quan els Talibans van intentar destruir l’arxiu d’aquest estudi i els treballadors van fer els possibles per amagar les pel·lícules i protegir el llegat fílmic del seu país. Evitant així que els ulls d’Ariana (antic nom d’Afganistan) es tanquessin per sempre.

Un contacontes afganès que va sortint al llarg de la pel·lícula té una funció estructural en el guió però alhora vol demostrar que no es pot destruir la tradició oral o que no es pot lluitar contra la cultura.

Nota del director:

Sayd todavía tiembla cuando se recuerda jurando a los talibán que había destruido todas las películas, mientras a escasos metros del lugar descansaban los rollos escondidos en una doble pared. Esta es una escena más de la peligrosa resistencia de los trabajadores del Afghan Film.
Cuando en el 2001 conocí la historia de los nueve trabajadores de la Filmoteca Afgana, me sorprendió que, en un país devastado por veintitrés años de guerra, aún existiera gente capaz de arriesgar su vida por algo tan aparentemente corpóreo como el celuloide. Encontrar esta historia supuso para mí algo parecido a la sensación que puede experimentar un científico al hallar una especie perdida en un lugar remoto.
Durante el período de dominación de los talibán, se produjo un acoso constante a la cultura en todas sus facetas. Se dinamitó parte de la historia de un país; “Ariana”, ahora Afganistán. La vida pública perdió toda manifestación de alegría. Se prohibieron los juegos, se penalizó la educación fuera de la interpretación del dictado talibán, llegó incluso a considerarse delito disfrutar del canto de los pájaros.
Pero la cultura supo sobrevivir pacientemente como lo hace, paradójicamente, la tradición oral, en silencio.
La generación de Sayd, un cámara experimentado, ya en la cincuentena, quiere seguir luchando por el cine y ayudar a una nueva generación de jóvenes entre los que se encuentra Mirwais. Lo conocí en el 2004 cuando, después de cinco años emigrado en Pakistán, volvió al Afghan Film donde trabajaba con la intención de seguir filmando y velando por la cultura de su país. Él me ayudó a navegar por esta historia que me acercó a la esencia del cine; él me guió por la vida de sus compañeros, protagonistas de esta película. Un colectivo de trabajadores marcados por la barbarie de la guerra y con una asignatura pendiente, el revelado de la última filmación de Sayd, la ejecución del presidente Najibulah. Es como si la aparición de estas imágenes dormidas durante ocho años supusiera un nuevo caminar del cine afgano, no exento de riesgo.

Ricardo Macián Arcas
Director

http://www.losojosdeariana.com/

I després de molts dies d’inactivitat per un problema d’actualització de WordPress que m’ha portat de corcoll, ja torno a ser aquí 🙂

Tribut al hawaiià Israel Kamakawiwo’ole

Aloha spirit; ànims i energia!
+ (20-05-1959 a 26-06-1997) Biografia Wikipèdia) + Hawaii compleix 50 anys (i ara es troba en dificultats, via oriolladó)

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas