Al ritme de les tortugues

Feia mooolts anys que tenia pendent visitar la Sagrada Família; una grip, exàmens, o vesasaberque, havien coincidit amb les excursions de l’escola o la banda… i amb els preus i cues d’últimament no m’acabaven d’atreure. Però dissabte era una bona oportunitat amb visita guiada, i ho vaig aprofitar.

Em va cridar l’atenció, entre moltes altres coses, les tortugues de la façana del naixement. Suporten dues columnes inspirades en palmeres  (Gaudí SEMPRE s’inspirava amb la naturalesa). La tortuga significa tranquil·litat, firmesa, lentitud, estabilitat… A la Xina, simbolitza el saber, la immortalitat i la terra (+).

Un dels exemples del respecte i admiració de Gaudí per la naturalesa, és el fet que la torre més alta que va projectar, pendent de construir, la Torre de Jesús, tindrà un metre menys d’alçada que la muntanya de Montjuïc (uns 170 metres). Creia que la seva obra no podia superar el què havia fet la natura.

Com a curiositat, la tortuga de l’esquerra, és una tortuga de mar i la de la dreta una de terra, ja que està més a prop de les muntanyes (+). Curiós!

N’he vist néixer a la vora d’un oceà o m’hi he submergit en aigües càlides, nedant al seu costat, i sempre sempre sempre m’han transmès tranquil·litat. Doncs això, mooolta calma!!

Honu - Hawaiian green sea turtle

Ryôan-ji, el temple del drac pacífic


És un temple Zen situat al Nord-Oest de Kyoto. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El temple pertany a l’escola Myōshin-ji de la branca Rinzai del Budisme Zen. L’indret del temple pertanyia abans al clan Fujiwara.

El nom del temple evoca el seu cèlebre jardí de pedra, d’estil karesansui, que és considerat com una de les obres mestres de la cultura japonesa. Es pensa que el jardí data de la fi del segle XV. El jardí es compon simplement de sorra blanca harmoniosament rasclada sobre la qual hi són disposades 15 pedres molsoses repartides al ritme de set, cinc i tres. Les pedres han estat disposades de tal manera que no sigui possible veure les 15 pedres a la vegada, sigui quina sigui la posició de l’observador (curiós, eh!).

Aquest tipus de jardins zen, es van desenvolupar sobretot durant el període Muromachi (1336-1573), en el qual apareixen els dos ideals estètics d’aquests jardins:

  • Yugen: la simplicitat elegant.
  • Yohaku no bi: la bellesa del buit (així com en música es valoren els silencis). Té relació amb el Taoísme, segons el qual el buit és la part útil de las coses (un vas no és el vidre, sinó el buit del seu interior).

font: Viquipèdia, (foto) i (vídeo).

Redescobrint (més) art

Esperar un tren, a 300 m. d’un museu, és una bona oportunitat per dedicar el temps a entrar i relaxar-se, descobrint o coneixent un artista. Es tracta del Caixa Fòrum de Madrid, que té una façana que reprodueix un jardí vertical impressionant.

En aquest cas, Maurice Vlamink, un artista que no coneixia de res però que per primera vegada s’exposen obres seves, fins al 7 de juny.

The River Seine at Chatou, 1906

A banda de les seves pintures, que em van transmetre bon rotllo, pel seu optimisme i colors, em va agradar llegir els escrits que acompanyen cada època, que et situen en un moment del temps (a principis del 1900) i que et contextualitzen una època. I és que per desgracia, sabem tant poc d’història… que siguin benvinguts aquests moments per anar-la coneixent!!

Maurice de Vlaminck, un instint fauve. Pintures de 1900 a 1915

L’exposició de Maurice de Vlaminck (1876-1958) incideix en el període avanguardista de l’autor, l’anterior a la Primera Guerra Mundial. La mostra posa en relleu l’essència de l’obra de Vlaminck i com va renovar la pintura dins l’avantguarda europea de principi del segle xx; també s’inclouen algunes pintures de joventut que confirmen la solidesa i la violència de la seva expressió, característiques que van fer que se’l considerés un dels fauves més radicals de la seva generació.

Les pintures exposades són compreses entre els anys 1900 i 1915, i mostren l’evolució estilística de Vlaminck durant aquest període: des de la influència del postimpressionisme fins a la definició del fauvisme i la recuperació del cezanisme. Tot i la delimitació cronològica de la mostra, les obres que s’exhibeixen defineixen els temes més afins a l’autor: el paisatge, la natura i el retrat.

S’exhibeix també la col·lecció d’escultura negra que va reunir el mateix autor i la seva breu aproximació al llenguatge ceràmic.

És la primera vegada que es presenta una exposició dedicada a aquest artista en el nostre país.

Més imatges de la seva obra:  google i Flickr

passaria hores i hores…

Lawrence Glaister // Oslo street singer

Passaria hores i hores assegut a terra, al mig del carrer, mentre s’anava ponent el sol, escoltant l’homenet de la barba blanca, la guitarra i l’harmònica, i veu de bluesman… gaudint de petits plaers.

A l’aire, Wonderful world (!), Over the rainbow (!), Cat Stevens (!), My way (!), Bob Marley: three little birds (!), Redemption song (!), Knock on heavens door (!), i moltes altres!

La calma i tranquil·litat que transmetia convidava a estar allà hores i hores… i com que molts museus eren gratuïts i no havia gastat gaire, li vaig comprar el CD, vam estar xerrant, fent fotos… un bon home! (Lawrence Glaister).

Passaria hores i hores assegut a terra, al mig del carrer…

Passejant per l’Art

Doncs com deia en l’altre post, la visita al museu nacional d’art, arquitectura i disseny d’Oslo va donar per molt, i aquí volia recollir algunes obres que em van agradar. Tenint en compte que el Munch Museu es troba tancat per obres, aquest és l’espai que centralitzat l’art més important a Oslo actualment.


Gustav Wentzel (Vinterbilde fra Vågå 1914)

Gauguin – Blomsterkurb (no foto)


PicassoMan and woman (1967) (no estic segur que fos just aquest quadre el què hi ha)


Cezanne
– Landscape provence


MonetRaingneather, Etretat

Herald Sohlberg – summer natt (no foto)

The Battle  HafrsFjord
Ole Peter Hansen Balling – The Battle  HafrsFjord

The Labro falls
Thomas Fearnley – The Labro falls

RodinThe Thinker (no sé si era un original però al museu n’hi havia una estàtua de mida reduïda)

Struggle for survival
Christian Krohg – Struggle for survival 1889


Munch – Melancholy

Munch –  The girl on the pier (no foto)

The Sick Child
Edvard MunchThe sick child (1986),

The death room
Edvard Munch – Death in the sick room (i més info: Humanities web)
Aquests quadres es relacionen amb la història de la tuberculosis (The white dead, a history of tuberculosis)

White Night
Munch – White night.


Munch – Skrik (ths Scream/ el Crit)

Per cert, i potser alguns ja ho coneixeu, en aquest quadre destaca el fet que mentre una persona mostra el seu pànic i angoixa, darrera n’hi ha dues més, mirant tranquil·lament la posta de sol sobre el Fjord, impassibles, immutables… us hi havieu fixat? (+ info)

I buscant buscant, he trobat l’Art Encyclopedia on hi ha de tot!! i per imatges d’obres d’art, buscant a Wikimedia Commons també n’hi ha moltes lliures d’ús.

A caçar llibres

Ara venen dies de parlar de llibres. Tothom treu novetats, els carrers i les botigues s’omple de paradetes, etc. i fins i tot te’n regalen al metro,  al forn de pa o a la farmàcia.

I entre tanta marabunta, Vilaweb ens ofereix un espai per anar mirant tranquil·lament des de casa aquestes novetats, triar, i sortir a comprar amb la idea clara. Un bon consell per no desesperar-se el dia de Sant Jordi, que ja el tenim aquí a tocar. Es tracta d’un catàleg virtual de més de 10 editorials catalanes que exposen les seves novetats o llibres destacats. http://www.vilaweb.cat/webs/llibressantjordi09/

Aquí alguns dels enllaços relacionats amb llibres que he anat arxivant durant l’any:

Posant una mica d’art a la vida

M’agraden les parets blanques… pots imaginar-t’hi el què vulguis! però aquests tres quadres de la capçalera em van agradar més i ja pengen de la paret del menjador :)

Al detall. Exposició de fotografies

El dia 16 d’abril a les 20:00 el Maremàgnum obre les seves portes a l’exposició fotogràfica Al Detall, la tercera exposició col·lectiva dels Photobloggers de Barcelona, després de De la xarxa a la paret I (2006) i De la xarxa a la paret II (2008). I en la qual participo amb tres fotografies fetes a l’Índia.

El comerç és part de la nostra activitat diària. L’intercanvi de béns ha pres moltes formes des del principi de la història. Des de fa temps dos models de comerç minoristes coexisteixen en les nostres vides, el comerç de barri i els centres comercials. La relació entre els dos models al voltant del món és el tema de l’exposició. La mostra s’ha organitzat íntegrament a través d’Internet per Barcelona Photobloggers i Maremagnum. L’exposició està composta per 72 fotografies de 22 membres del col lectiu ubicades en diferents espais del Maremàgnum.

Amadeu Muriá, Araceli Merino, Carlos Lorenzo, Baldiri, Ferrán Jorda, Fran Simó, Francesc Balagué, Francesc Giralt Vilella, Irena Volkova, Joan Gamell Farré, Joan Marc Carbo Arnau, Jordi Bertran, José-Ángel Sáez-Díez G., Lia Naim, Lluís Gerard, Magda Berengue, Marcelo Aurelio, Mario Comas, Nuria Rodríguez, Ruben Ambrona Sibera, Sebastian Yepes i Toni Tugues mostren la seva visió i inetrpretació personal del comerç arreu del món.

  • Data: Del 16 d’abril al 16 de juny de 2009
  • Horari: De 10h a 22h (diumenges inclosos)
  • Inauguració: 16 d’abril a las 20h
  • Lloc: Maremàgnum, Moll d’Espanya 5, 08039 Barcelona
  • Entrada gratuïta

Al detall - elrentaplats

Al detall - elrentaplats

Al detall - elrentaplats

Al detall - elrentaplats

Així és la vida…

“Oh the wind whistles down
The cold dark street tonight…

Amy MacDonald – This is the life

Capità Abu Raed

Després de veure la pre-estrena de la primera pel·lícula Jordana que es projecta internacionalment, guanyadora del festival de Sundance 2008 i  nominada als Òscars,… buffffff un no es queda indiferent. Una història entranyable però àcida, amargant i mostrant una realitat dura.

Una pel·lícula centrada a l’Aeroport Internacional d’Ammán, capital de Jordània, que explica, a través d’un treballador de l’aeroport, la vida d’aquesta societat. Tot i que no em queda clar si el retrat que intenta fer és generalitzable o no. Es reflecteix una societat dura, on els pares “exploten” als fills i maltracten a la dona, etc. Però tot i la duresa, el fil argumental t’atrau i de seguida t’implica amb els protagonistes i et manté atent. M’ha agradat!!

“A humanistic triumph… a stirring tribute to the invisible people who might end up changing our lives”

http://www.captainaburaed.com i en castellà: http://www.golem.es/capitanaburaed

Capitán Abu Raed és una història universal de l’amistat, la inspiració i heroisme en conjunt contemporani Jordània.

Abu Raed és tant sols un porter de l’Aeroport Internacional d’Ammán. Mai no ha realitzat els seus somnis de veure món, que experiencia indirectament a través dels llibres i breus trobades amb els viatgers.

A partir de trobar una gorra de capità a les escombraries, posar-se-la i ser seguit per un noi del barri fins que arriba a casa. El matí següent es desperta i troba un grup de nens del veïnat a la porta, que es creuen que és un pilot de línia. I així comença l’amistat. Feliç per la companyia i atenció, porta als nens a llocs de colors de tot el món a través de les seves històries de ficció i els inspira a creure en les seves pròpies ambicions.

Murad, un enfadat estrany al grup, ataca a Abu Raed  i el sentiment d’esperança que inculca en els nens. En el seu afany per demostrar que Abu Raed és un mentider i un fals, Murad comença a descobrir noves possibilitats en la seva vida. Mentrestant,  l’amistat de Abu Raed amb Nour, una veritable dona pilot, comença a créixer, alhora que s’ocupa de les pressions de la vida moderna a Amman.

Capitán Abu Raed és la història de la gent intersecció social a través de les fronteres. És una història de somnis, l’amistat, el perdó i sacrifici.

(Font)

Més info de Jordània:

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas