Hi ha molts temes tabú, però segurament el d’anar de ventre (cagar, evacuar el ventre, fer de cos, expel·lir,…), guanya de golejada. Podem parlar de política, de religió, de la mort, de sexe, de violència, etc. però mai es troba el moment per parlar d’aquest acte quotidià. I l’altre dia es va donar la situació idònia per parlar-ne, i la comparteixo (sense detalls escatològics).
I quina situació millor que la de tres amics que es coneixen de tota la vida, i que coincideixen un migdia, en un país llunyà on ningú els entén, en uns lavabos, els wàters dels quals només estan separats per parets de cartró/fusta… i se sentia tot; la respiració, els moviments, les apretades,… i per trencar l’incomoditat del moment, res millor que parlar clar i català!
“Ostres, feia tres dies que ho necessitava”, o “aquell entrepà del Subway m’ha matat” o “malaguanyat dinar, tot el que ha entrat ara es perd”…
Vam parlar de temes com de quant tros de paper necessita cadascú i quina és la proporció perfecta per anar doblegant, si tirar la cadena abans i després de netejar-se,,per evitar que s’embussi al tirar-hi el paper, com reaccionar ràpidament en cas d’embussar la tassa, els motius que alteren la densitat de la femta, com netejar la tassa quan entres a un servei públic, etc. Són temes interessants i poc debatuts, que si els compartíssim (tothom es guarda els seus trucs per ell mateix), segur que viuríem millor! Que no ens faci vergonya, nosaltres no vam parar de riure!!
P.d: m’ha vingut al cap fer-ne un post, després de veure molt cafè i haver d’anar corrents a …
Foto CC: Davic
