La Fageda: iogurts amb valor afegit

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre, que té com a finalitat la integració sociolaboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat psíquica o trastorns mentals severs. Està formada per 210 persones, incloses usuaris i professionals.

Ara que es parla tant de la crisi i de les marques blanques, contribuir amb un projecte així pot ser interessant. Per una banda, contribueix amb la ramaderia local i per altra es dóna feina a persones amb dificultats d’integració laboral.

Mas Els Casals, la seu social, es troba a la fageda d’en Jordà, una de les principals reserves del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona). En aquesta finca, de 15 ha., es porten a terme la majoria d’activitats, tant assistencials com productives.
Les activitats productives de la cooperativa són eminentment agrícoles i es desenvolupen dins el marc administratiu d’un Centre Especial de Treball: un viver forestal, una granja de vaques per a la producció de llet, la planta d’elaboració de productes làctics i la secció de jardineria. Les activitats assistencials, un Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure, persegueixen millorar al màxim la qualitat de vida dels seus usuaris.

Van publicar el llibre “La Fageda. Història d’una bogeria” sobre l’origen i el desenvolupament d’aquesta particular cooperativa, nascuda entre els boscos i volcans de la Garrotxa, que ha adquirit projecció internacional. El llibre “repassa les humaníssimes històries de vida dels treballadors de La Fageda i ofereix les claus d’una empresa que ha demostrat que els valors socials són compatibles amb l’èxit comercial”

I per cert, els iogurts no tenen ni punt de comparació amb la resta! I són una bona base per fer-se els propis iogurts a casa.

El joc del cordill

Aquest és el vídeo que envia Catakrac, del joc del cordill. Resulta que tots hi havíem jugat però no sabiem que era aquest el joc que buscàvem!

Moltes gràcies, un vídeo molt xulo 🙂

Petjades de tardor

Autumn feelings II..Autumn feelings IIIAutumn feelings I..Autumn feelings IV

autumn feelings – elrentaplats

Srs. lladres…

… estem en temps de crisi i últimament han baixat molt les vendes.
De fet, aquesta setmana només han entrat tres clientes.
Una buscava un exprimidor de llimones d’acer inoxidable.
L’altra, volia un joc de te per fer un regal.
i la darrera, la que ha vingut just aquest matí, volia un girapeix,
us ho podeu creure? una botiga de disseny, que ens preocupem d’oferir
els millors productes d’importació, i va, i demana un girapeix.

I això, que se’m en va del cap, doncs que com que no estem fent ni cinc,
els hi demanaria que aquest any no entréssiu a robar.
Els 8 euros del girapeix que he cobrat avui,
els porto a la butxaca de dins de la jaqueta.
Us deixo el calaix buit a sobre la taula perquè veieu que no hi ha res,
només faltaria que em trenquéssiu un vidre per no trobar res
i llavors si que hauríem de plegar; la botiga ara és molt moderna,
però va ser dels avis de la meva mare, i no m’agradaria gens haver de tancar.

Així doncs, si no és molt demanar, us demano que entengueu la situació actual
i que aquest any no entreu a robar. El calaix buit és la senyal que així us ho demana.

Atentament,

Maria Rosa
Gerent d’In-Style Design

La neu m’acomiada

Últimes fulles, primeres nevades… i una estada que s’acaba!


IMG_0337 IMG_0324
IMG_0430 IMG_0414
IMG_0428 IMG_0427
IMG_0395 IMG_0405
IMG_0391 IMG_0380
IMG_0371 IMG_0359
IMG_0376 IMG_0350
IMG_0413 IMG_0358

Ha estat un bon dia !!!

Pilobolus Dance Theater

He rebut aquest vídeo molt xulo, basat en les ombres xineses (que tantes hores havíem dedicat de petits). No acostumo a obrir els emails FWD i menys després de formatejar l’ordinador per un virus, però aquest m’ha cridat l’atenció pel nom, “Pilobolus” i m’he arriscat a descarregar-lo. I el risc ha valgut la pena.

Es tracta d’una companyia de teatre, creada l’any 1971 i sense ànim de lucre. L’espectacle és espectacular, (valgui la redundància) però en tenen molts més. Fins i tot han participat en anuncis comercials.
Tot i que segueixo pensant que els millors són els Blue Man Group

fòrum fotogràfic

Aquest és el vídeo que recull les fotografies que Barcelona Photobloggers presenta al 10è Fòrum Fotogràfic de Can Bastè, del 17 al 22 de novembre. Un viatge pel món i pels racons més quotidians de Barcelona. Realment val la pena trobar uns minuts per gaudir-lo.

Can Basté és un Centre Cívic de Nou Barris que organitza moltes activitats relacionades amb la fotografia, amb cursos i tallers, comptant amb fotògrafs com Juan de Dios o Isabel Flores, i ara que s’hi organitza aquest fòrum és un bon moment per a deixar-s’hi caure.

Passant el temps

Take Time, pren-te el teu temps

“desde Franklin, hemos convertido el tiempo en una obsesión: ahorrarlo, perderlo, aprovecharlo…

Como si fuera dinero.

“Tremendo error, e irrealizable, porque para empezar no hay uno, sino dos tiempos: uno en el calendario y otro en nuestro cerebro. Hoy sabemos que no estamos estresados porque nos falte tiempo, sino que nos falta tiempo porque estamos estresados.”

Stefan Klein, Entrevista a La Contra de La Vanguardia 16 d’octubre de 2008

Sempre havia dit que el temps no es perd sinó que passa. D’una manera o d’una altra, fent unes coses o unes altres però passa. No s’atura.

Però hi ha vegades que ens desviem d’aquesta percepció, conscient o inconscientment, i ens deixem portar per l’instint i la sensació de “perdre el temps” (tot i que no fos el cas).

“La prisa y la obsesión por el tiempo es el mejor modo de perderlo, porque la ansiedad que genera la prisa nos impide concentrarnos y ser eficaces en lo que hacemos. […] Si conoce bien su cerebro, podrá evitar algunas de las trampas que nos tiende nuestra percepción del tiempo, que tan poco tiene que ver con el del calendario y el reloj.”

Per sort sempre hi haurà algú que ens farà adonar d’aquestes “trampes” i serem capaços de conèixer millor el nostre cervell, les nostres percepcions i sensacions. Gràcies!!

I això és el que volia transmetre aquest proverbi indi (el de la fotografia superior), que donava la benvinguda als visitants d’un indret del Rajasthan:

Pren temps per treballar,
és el preu de l’èxit.
Pren temps per meditar,
és el preu del poder.
Pren temps per jugar,
és el secret de l’eterna joventut.
Pren temps per llegir,
és la manera de conèixer.
Pren temps pels teus amics,
és el camí a la felicitat.
Pren temps per riure,
és la música de l’ànima.
I el més important,
pren temps per estimar i ser estimat.

I per cert, ni que en català no sigui correcte el mot disfrutar, i a mi m’agrada, disfruteu passant el temps!!

Llibres Stefan Klein

El tiempo (ed. Urano)
La fórmula de la Felicitat (ed. Destino)

Tu què diries?

Estic fent cua a la fotocopisteria. Ja no m’agovien les cues, sempre hi trobo coses interessants per observar. Sempre passen coses, només cal estar atent!!

La noia del davant no s’acaba d’aclarir amb quantes copies necessita d’uns documents, i no s’entén amb el senyor que li ha de fer… i mentre li fan unes truca per preguntar exactament què necessita…

Jo observo…


font

Quan acaba de pagar es guardar les monedes del canvi al moneder. Demana el tiquet (deu ser per l’empresa), i recull les fotocopies que li acaben de fer.

De la butxaca del darrera dels pantalons li sobresurt la targeta del metro, està a punt de caure. Es veu d’una hora lluny que quan comenci a caminar li caurà. Llavors jo em plantejo si cal que li digui o no, si m’hi he de posar o no, si he d’interferir, no la conec de res, en la seva vida o no, és una bona acció??

Però quan es gira, de seguida el fotocopista (és diu així?) també s’hi fixa i li comenta. Ella encara es pensa que li parla de les fotocopies i marxa…

Perdrà la targeta i no podrà tornar a casa?

En una situació així, tu li dius o no li dius??

Iniciació als clàssics

Acostumar l’oïda a tot tipus de música és un sa exercici, i fa un temps em van obrir la curiositat per la música clàssica de manera natural, sense obligacions ni presses. Ha mort Lucciano Pavarotti, qui amb una interpretació com aquesta, pot conquistar i atrapar qualsevol persona (fins i tot als desconeixedors o aversius d’aquest estil musical).

L’altre dia em van explicar la força que té la música per moure emocions i sensacions, i és per això que fa unes setmanes ho comentava i ho estava vivint jo mateix. En situacions normals no en som conscients però en moments especials la música realment ho pot moure tot, sacsejar qualsevol cosa… és que hi ha cada lletra!!!

Com alguns haureu notat, últimament al blog hi ha entrades més surrealistes, que simplement expressen el meu estat d’ànim. I per no carregar-ho massa o ser pesat en aquest sentit, n’he fet un altre només per això. Hi ha l'enllaç i les entrades més recents al menú de la dreta d'aquest blog. Fotografies, imatges, vídeos, poemes, música, sensacions… i n s t a n t s

Turandot – Nessun dorma

Nessun dorma, nessun dorma!
Tu pure, o principessa,
Nella tua fredda stanza,
Guardi le stelle
Che tremano damore e di speranza.
Ma il mio mistero e chiuso in me,
Il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
Quando la luce splendera!
Ed il mio bacio scioglier il silenzio
Che ti fa mia!
(il nome suo nessun sapr!
E noi dovrem, ahime, morir!)
Dilegua, o notte! tramontate, stelle!
Allalba vincero! no one sleeps! no one sleeps!

ACTUALITZAT: el dimarts 2 d'octubre, hi ha un concert gratuït a la UB. Jo hi aniré, algú s'hi apunta?

MUSIKARTS – “Fem sonar les Arts”
CONCERT SIMFÒNIC D’INAUGURACIÓ DEL CICLE A LA UB ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS
Director: Albert Argudo
Dimarts 2 d’octubre, a les 8 del vespre
“Atri Solar” de la Facultat de Física i la Facultat de Química. Campus de la Diagonal. Portal del Coneixement (Av. Diagonal, 647)

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas