El 90% dels peixos grans han desaparegut des de 1950, el 40% de la pesca capturada es llença per inservible… i de seguir així en uns anys ens quedarem sense peixos i amb uns oceans buits de vida 🙁
Aquí totes les dades: http://www.theblackfish.org/film/facts/
Sort que entre tanta guerra i crisis hi ha moments d’il·lusió.
The colors of a rainbow, so pretty in the sky
Are also on the faces, of people going by
I see friends shaking hands, saying how do you do
They’re really sayin I love you.
La muntanya ens treu moltes coses, però també ens ho pot donar tot si la necessitem per respirar (Kilian Jornet, Summits of my life)
“Me caí del mundo y no sé por donde se entra”
(Para mayores de 30) Eduardo Galeano, periodista y escritor Uruguayo
Lo que me pasa es que no consigo andar por el mundo tirando cosas y cambiándolas por el modelo siguiente sólo porque a alguien se le ocurre agregarle una función o achicarlo un poco…
No hace tanto, con mi mujer, lavábamos los pañales de los críos, los colgábamos en la cuerda junto a otra ropita, los planchábamos, los doblábamos y los preparábamos para que los volvieran a ensuciar. Continue reading
Al blog de l’Eduard, trobo aquestes fotos de treball infantil “Bricks for bread and milk“. Malauradament, unes imatges que encara es donen a dia d’avui a molts països del món 🙁
Un experto español en seguridad de la ONU, que lleva cuatro años en Haití, esperaba también en Santo Domingo el vuelo que le devolviera a su trabajo. Ha estado dos semanas de vacaciones. “Si no hubiera sido porque perdí un enlace y tuve que esperar en Madrid, yo habría estado ese día en el edificio de la ONU: y me habría pillado dentro”, cuenta.
Colaboró con la policía haitiana para detener a criminales que se enseñoreaban de los barrios más pobres. “Y ahora se han escapado: 5.000 presos se han fugado de la cárcel. Volverán a hacer lo que hacían”, vaticina. Y explica de qué se trata: “Son gente que mata porque sí, yo he visto cómo le han arrancado los dientes uno a uno en la calle a un tipo al que acusaban de ser un chivato; son gente que viola a quien quiere, bajo amenaza de matar a la hermana o a la madre o a la abuela, es gente que acaba con otro de un balazo, así, pum, por menos de nada, porque se les pone en medio: nos costó mucho meterlos en la cárcel. Pero lo hicimos. Y ahora están de nuevo afuera. Haití ha vuelto atrás cerca de 40 años en un solo día”.
Buuuufffff plou sobre mullat (una de les pitjors tragèdies naturals dels últims 100 anys, al país més pobre del món), però el més greu és que tots som responsables de la situació d’aquest país, ningú ha fet res!
Llegir la notícia sencera a El País
El Roto 16/01/2010 El País
Això em vaig preguntar quan veia que s’acostava la data en la que canviaria el dos pel tres… però crec que totes les crisis són subjectives, cadascú se les pot mirar des de diferents punts de vista… També diuen que les crisis són moments de canvi, moments de noves oportunitats… i porto 9 mesos treballant en un congrés el lema del qual era això mateix…
Així que, sense saber si tindré la crisi dels 30 o no, avui ho celebro!! I per evitar aquesta crisi, m’he anticipat i decidit que ho celebraria de manera diferent. Porto mooolts anys estudiant, treballant, i viatjant per plaer en les estones lliures i he decidit invertir aquests conceptes i passar moooolt temps viatjant, i a les estones lliures, treballar… i seguir aprenent SEMPRE.
D’aquí dos mesos, m’embarcaré en un llarg viatge, una experiència d’aprenentatge, a conèixer nous llocs i noves persones… Tot i que marxo sol, no és un viatge en solitari. Per una banda, ho compartiré tot amb els qui vulgueu anar llegint el dia a dia d’aquesta experiència. I alhora, m’he proposat anar trobant persones que formin part de la meva xarxa de contactes (seguint la teoria dels 6 graus de separació) per a conèixer de prop el seu país, la seva cultura, la seva gent…
I a més a més, des de fa uns mesos, que hem constituït TrendTrotters, una organització que estableix relacions entre viatgers i institucions interessades en certa informació que aquests viatgers els puguin anar proporcionant dels llocs visitats, ajudant així a finançar part del viatge.
Tinc previst marxar a finals de febrer, i tota la informació l’aniré recollint al blog Ruta Baobab, on de moment recullo informació útil i en aquesta pàgina d’introducció explico una mica més el viatge.
Foto motxilles CC: Alektoeumenides
Eduardo Galeano
Ella estaba en el horizonte.
Me acerco dos pasos,
ella se aleja dos pasos.
Camino dos pasos
y el horizonte se corre diez pasos más allá
Por mucho que yo camine,
nunca la alcanzaré.
¿Para que sirve la utopía?
Para eso sirve:
para caminar.