Després d’un llarg procés de sol·licituds, projectes, revisions, emails creuats amb un, que després em passava a un altre i tornava al primer per començar una nova ruta… Volien totes les meves referències, currículum, publicacions, projectes en els que participo… ja que tenen moltes sol·licitud d’arreu del món per investigar allà. La setmana passada m'hi vaig posar en serio i vaig preparar tota la documentació, molt ben presentada, jejeje i finalment avui he rebut, inesperadament, un altre bon email; acabava així:

“In one word, welcome!”

Doncs si, la Open University d’Holanda ha acceptat la meva sol·licitud per una estada de recerca amb ells al prestigiós Educational Technology Expertise Centre OTEC. És una de les universitats més punteres en e-learning i educació a distància, el que siginfica una important oportunitat de formació en un entorn molt qualificat, tota una experiència!!

Una bona notícia, sens dubte!!
🙂

Un dia especial, un bon record. I com ell volia, un dia tornarem a riure!

Des de fa 6 anys, cada 11 de setembre una pedreta s’afegia i anava construint camí. Però a vegades les mateixes que ens fan de guia i van construint una trajectòria, ens poden enlluernar i fer-nos perdre l’equilibri.

Un dia especial, només bons records, un detall quasi imperceptible…

No sé perquè cada vegada que una cançó m’agrada (aquesta de Plain White T’s, un grup d’Illinois que he descobert recentment), ha de parlar de temes tant sensibles. O potser és que ara només m’ho miro d’aquesta manera? De fet últimament estic escoltant i descobrint molta música (i també estic més sensible); m’anima, em distreu, em tranquil·litza, em porta records…

Aprofito per crear una pàgina estàtica amb algunes d’aquestes cançons…

I aquells que vulgueu posar música a les vostres vides (o blogs) és tant fàcil com buscar la cançó a goear i copiar el codi que posa sota “this song in your site” i enganxar-lo al cos del missatge del vostre blog o web (igual que els vídeos de youtube…). En alguns casos caldrà escriure html just abans del codi i /html just al final, posat entre parèntesis quadrats o “corxetes”.

Plain White T's – Hey There Delilah lyric
Vídeo a youtube

L’arrel quadrada de l’amor? Difícil…

vist a: Edunomia

Moments…

Bob Dylan & Joan Baez – Blowin' in the wind

Clicant al botonet verd de play, sentireu una entrevista que va fer l'Antoni Bassas a una dona, Alba Albert de Tarragona, el matí del 4 de juliol de 2007. Jo recordo el dia que van sortir els seus crits a Alguna Pregunta Més, on semblava una altra cosa 😉

Independentment de la seva militància política, vull destacar la seva filosofia de vida, com es pren el viatge a Barcelona, la senzillesa i humiltat, etc. Molt diferent que els crits divertits del míting a Tarragona.

N'hem d'aprendre tant de la gent gran!!

De proves voluntàries n’hi ha de moltes menes. Algunes t’hi presentes perquè et ve de gust provar coses. D’altres per uns interessos o motivacions més específics com adquirir una habilitat nova o tenir un certificat/diploma que justifiqui no sé que.

Però n’hi ha unes altres que són obligatòries i que per seguir endavant cal superar. L’última que vaig fer va ser la prova d’accés a l’Escala Activa dels Bombers Voluntaris de la Generalitat. Les condicions eren una mica peculiars, ja que la vam haver de fer tres anys després d’acabar el curs Bàsic, i calia repassar tota la part teòrica i fer les proves físiques. Tot i la obligatorietat i baixa motivació, prova superada!

Potser les motivacions per a les proves obligatòries, aquelles que ben bé no has triat tu de fer, i que si no les fas no pots seguir en aquell lloc o d’aquella manera o superar un esglaó… no són intrínseques. Cal buscar-les a cada moment, esforçar-se més del compte i creure que un és capaç, que ho podrà aconseguir costi el què costi.

El fet que sigui obligatòria pot ser un fre i un obstacle, una barrera que no et deixa veure més enllà de la prova, que en condicions normals no voldries haver de fer.

Aquest procés d’automotivació és difícil però necessari per superar la prova amb èxit i no defallir en l’intent. Jo m’esforçaré tant com pugui, amb totes les meves forces, per tirar endavant i pujar aquest esglaó.

by Oriol Lladó

“No importa el què els demés pensen de tu. Si encerten, tu ja ho saps. Si no encerten i s'equivoquen, els errors no tenen importància”.

Proverbi Iraquià – Pius Alibek