El dia del meu sant, vaig rebre un email molt especial, d’una persona que pensava en mi. Sabia que era un dia difícil, ple de records i m’enviava molts ànims. Ara en necessita ell i li vull enviar tots els que em queden i més des d’aquí, amb una frase seva:
Un dia hem de tornar a riure
Ànims Josep Mª.
El meu dia preferit és el dissabte, encara queda tot el diumenge per descansar i dóna temps de fer tot allò que durant la setmana has anat dient “ja ho faré dissabte”. I dissabte al vespre veus que res de res, jejejeje
Sempre havia volgut provar la cuina amb wok i l’altre dia a ikea, en vaig comprar un (casi el regalaven…). Amb una senzilla cerca a google he trobat diverses receptes, entre elles aquesta de l’Isma, de TV3 (un programa que sempre fan quan estic corrent a la cinta del gimnàs.
Ell recomana acompanyar-ho amb una cançó de Fito i Fitipaldis, i jo he triat aquesta que vam escoltar 125 vegades al viatge al País Basc del cap de setmana passat, que no vam parar de jugar amb la càmera…
p.d: un bar de tapes?
;)
Aquest grup de música ha trencat esquemes oferint la descàrrega del seu nou àlbum “In Rainbows” al preu de la voluntat. Per les dades que donen alguns mitjans, sembla que la voluntat ha estat alta i els hi ha sortit molt bé la jugada. Tenint en compte que si la voluntat és 0,0 et pots baixar el CD igualment! Només cal seguir els passos, com si el compressis per 0,0, omplir un formulari i clicar a l’enllaç que genera per descarregar-lo.
Una nova línia que pot donar joc al negoci de la música que s'estava precipitant pels penya-segats!
Una bona iniciativa i un àlbum recomanable!
Després d'uns dies de surf pel País Vasc, aquest és un altre tipus de surf, el surf de sofà.
Quan vaig anar a Londres l’any passat em vaig apuntar a una web, Stay4free que posa en contacta gent viatgera i gent que t’acull gratuïtament a casa. No va tenir èxit i vaig acabar a un hostal, el Generator, que va resultar estar molt bé (qualitat/preu) tot i que molt massificat.
Però hi ha un projecte més currat que es diu CouchSurfing, i que es tracta de deixar el “sofà” per algú que vol passar una nit. Està ple de gent voltant pel món d’aquesta manera i jo sense fer-ho a través d’aquesta web també he tingut la sort de fer-ho en diverses ocasions i crec que és molt bona idea.
El tema del sofà és simbòlic i vol dir un lloc on dormir. Si tens llit de sobres li deixes el llit i si no doncs el sofà.
Et registres, poses les teves dades i tal i au, al cap de dos dies tens el correu ple de gent demanant per passar la nit (exagero una mica). Tu pots veure els seu perfil, les referències d’altra gent que els ha acollit, fotos seves, etc. i sempre pots dir que aquell dia no ets a casa. Tu tries qui aculls, quan, quants dies, etc.
Com que tinc espai i temps, i és una filosofia de vida que comparteixo (quan tingui festa voltaré jo), he decidit acollir gent per provar què tal.
La Sara ha estat la primera persona que m’ha escrit i és de Finlàndia. Clar, també està bé acceptar gent de països on no has estat així ja fas un contacte en aquell país.
;)
Tot i que pugui semblar que són gent amb molt morro i més “galtes que esquena” (m’agrada aquesta dita jejeje) val a dir que és cert, però que és gent valenta, emprenedora, decidida i atrevida. I que per tant en viatges de rodamón d’aquest tipus, trobar algú que t’acull com a casa, et dóna conversa, t’ofereix alguna cosa per menjar, un cafè o un iogurt, etc. És d’agrair, i jo que puc, m’agrada fer-ho.
I la setmana que ve, abans que arribi en Thiago de Brasil, potser ve un altre noi d’Israel que també busca “sofà”.
Ernesto Che Guevara – Hasta la Victoria Siempre!
De l’1 al 14 d’Agost té lloc a Mundaka, el Campionat del Món de Surf Billabong. I no hi ha millor excusa per anar a passar uns dies amb bons amics a la sempre acollidora Donostia i família. Portarem carquinyolis, no patiu 😉
;)
Increïble!! Acabo de rebre al tècnic de la rentadora i he quedat gratament sorprès. Havíem quedat a les 6 però ha avisat que arribaria mitja hora més tard, que havia de creuar tot barcelona des de la meridiana…
Vaig trobar el seu telèfon per internet i vaig trucar perquè no centrifugava i havia perdut el manual d’instruccions… La seva web és senzilla però eficaç, i deu posicionar molt bé als buscadors sobretot quan busques la marca de qualsevol electrodomèstic i servicio técnico.
Només arribar, ja m’ha dit que ells eren legals i honestos. Ell i el seu fill havien estat molts anys fent de tècnics per altres marques, cobrant molts calers al client però pagant-ne la majoria a la marca, i ara volen fer la mateixa feina, ben feta i cobrant el preu just.
Alhora anava xerrant sense parar dels especuladors, dels polítics lladres, dels fatxes, dels promotors i mafiosos, dels que fan i promouen guerres, etc… que havien corromput el sistema.
Ell es defineix com “un senyor baixet i de nas maco, que aviat farà 60 anys”… i no callava, jejejeje.
Finalment, tornant a la rentadora, el problema era la combinació de botons apretats (diga’m despistat) que impedien centrifugar.
Llavors m’ha dit “veus, ara et podria enganyar i començar a treure peces, perquè les porto eh, peces bones i que valen un munt de calers, una corretja, un bombí, una bomba hidràulica, un injector, la placa electrònica… i dir-te que s’ha de canviar això i tal… però nosaltres som legals tio, passem d’aquests rotllos!” I només m’ha cobrat el desplaçament.
Al acabar, tal i com li firmo el rebut em diu “I tu vigila que ets massa obert, massa bona persona i te la fotran, ho diu la teva firma, fins i tot alguns amics. També ets tímit i reservat. Però lo bo que tens és que en una reunió per exemple, sempre saps callar i escoltar. Això ho fa 60 anys d’ofici nen, vinga cuida’t nano”
Juers!! Encara flipo ara. M’ha arreglat el probelma, m’ha cobrat el preu just i només veient la firma encerta de ple la meva descripció.
Doncs res, si necessiteu un tècnic d’electrodomèstics legals, legals i de bon rotllo, jo us els recomano!
I com que avui és 2 d’octubre, dia de la no violència, també dia en que va néixer Gandhi, un homenatge a tota aquesta bona gent!
Quan el cel s’ennuvola i els raigs de sol no ens arriben, no hi ha res millor que capbussar-se i disfrutar de la calma de sota l’aigua. Un lloc tranquil i protegit, relaxant, on no hi ha sol però hi ha vida i molts colors!
;)
Sembla que quan una cosa pot sortir malament, surt pitjor. I com que no tenim gaires problemes, encara en busquem més.
El fet d’adoptar un gos implica una contracte de seguiment i un temps de prova. Després de fer-me entrevistes i un qüestionari sembla que jo no compleixo tots els requisits que es necessiten (sobretot prefereixen que els cadells estiguin amb famílies i exigeixen molt unes hores de passeig diàries…). Així que entre aquestes pressions i el meu estat d’ànim que dóna més voltes que una muntanya russa de fusta del segle passat decideixo que a l’acabar la setmana de prova el gos tornarà al centre.
Quan ja ho havia decidit i havia parlat tant amb la primera dona que el va recollir i que li va buscar el refugi, com amb l’encarregada del refugi, la cosa es complica! Aiaiaia…
Em truca divendres al matí l’encarregada del refugi dient que li sap molt greu però que el gos no pot tornar al refugi perquè li dóna la sensació que el torno per culpa de l’altra dona que m’ha fet pressió perquè el cuidés bé i tal, així que diu que se n’ocupi l’altra que ella ja no en vol saber res. Total que l’altra em diu que si, però que no sap quan li anirà bé tenir-lo, etc. Em sona una mica estrany tot plegat, i la cosa es va allargant… jo ja m’havia fet la idea que el tornava i no li volia agafar carinyo, però clar…
Passats uns dies finalment podem quedar amb la dona que el va recollir primer i se’l torna a quedar (en té 5 més). Ja li ha trobat una família i demà li recolliran. Good luck my friend!
En fi, una aventura fruit d’un impuls d’un no impulsiu.
Com diu la Marta, els qui no som impulsius, no cal que ens hi escarrassem, que no ens sortirà bé 😉
Impregnar una tela de 9,4 metres d’alt per 33,8 d’ampla, amb 75 litres de productes químics, enfosquir un hangar del tot i transformar-lo en la càmera de fotos estenopèica (com la que fèiem a l’escola amb una caixa de sabates) més gran del món i aconseguir així un récord: la fotografia analògica més gran mai feta!
Per revelar-la?? Dins una piscina Olímpica amb 2.270 litres de revelador i més de 4.000 de fixador, i au, a secar!
El resultat ben aviat, al Art Center College of Design de Pasadena, California. The Legacy Photo Project
Vist: aquest invent m’ha encantat, sempre fent gestos estranys per posar el cap sota l’aixeta i poder glopejar aigua després de rentar-te les dents… Aquest raspall és la solució!!
;)
Vist: Fayerwayer
I finalment, la cançó que he triat és la de l’anunci del nou Saaab’93 que també està molt bé. Em recorda molt a la de “Sony Balls”. La cantant és Nina Kinert i el títol “Through my eyes”
I el què realment m’ha sorprès, és el fet que la pròpia marca Saab permet descarregar la cançó directament des de la seva web. Tot un detall.
;)
