Després d’alguns posts una mica crítics, i alguns potser avorrits, que no han aconseguit cap comentari (començo a patir per la salut dels meus estimats lectors i lectores… seguiu aquí? esteu bé?) avui un post més tecnològic.

I és que en el fons a mi és el què m’agrada, barrinar per aquí dins a veure que descobreixo de nou. I entre tanta web 2.0 i noves aplicacions, avui us proposo un compte de correu per utilitzar i llençar.

Per motius de seguretat, moltes d’aquestes noves aplicacions, requereixen un registre via email, i al final resulta que el nostre email ha circulat per mig món, i comencem a rebre publicitat sense saber de què.

Doncs ara podeu crear una adreça de correu que s’autodestruirà en 10 minuts. El temps just per fer el registre, rebre la contrasenya (si és necessari) i llestos. El servei és en català, i molts idiomes més: POOKMAIL

Però alhora que estic escrivint això, llegeixo que gmail ja permet registrar nous comptes de correu sense invitació, així que tothom qui vulgui provar què se sent sense haver d’esborrar missatges, només etiquetant i buscant… ja ho pot fer!

Tot i que pugui contenir algún topic, en general és un viatge pel món en només 1:36 minuts, prou divertit

Ho he vist al blog Jesús de Baldomá

“Potser si no dius mentides no pots ser alcalde”

Una interessant reflexió d'un nen (la saviesa dels nens no té fronteres) al programa no em ratllis! de TV3.

Hi ha dies que un no pot dormir. Llavors cal buscar algun recurs per agafar el son.

Després de dues voltes cap a la dreta i tres cap a l’esquerra em va passar pel cap el porter d’un puticlub que passo per davant sovint (!). Per intentar dormir em vaig posar a imaginar la vida d’aquest personatge.

És una paio d’uns 30 anys (uiui, potser m’equivoco, jo per les edats…), que vesteix “traje” i gavardina, i que treballa de 5 de la tarda a 5 de la matinada. Mentre que per alguns treballar en un puticlub pot semblar una ganga de feina, a mi em sembla que no pas.

Ell està totes les hores fora, a la porta, faci fred o calor, no com el deejay (a tot drap eh!) que està sempre dins.

Passa l’estona enviant missatges sms per mòbil, això sí. No sé a qui deu escriure. M’imagino que no té fills però sí una novia/dona a l’altre costat de la línia. Posats a imaginar, li paguen poc, i des de la seva oficina mòbil té negocis obscurs.

Si plega a les 5 de la matinada, i comptant que dormi unes 8 hores (8 + 5 = 13) es deu llevar al migdia. Després de dinar i jeure una estona per casa, ja se li han fet les quatre de la tarda. Temps de fer-li dos petons a la novia/dona i cap a la feina, ja que no hi viu a prop.

I així de dilluns a dissabte, cada dia! … menys diumenges.

Té una complexió física destacable, és alt i fort, però no sé quan deu anar al gimnàs, ni a passejar, ni al banc (que només obre una tarda a la setmana), ni a comprar, ni al cine, ni al dentista, ni a connectar-se a internet per buscar una altra feina, ni a quedar amb els amics, ni…

Potser la relació que hi ha entre aquest personatge i el fet que jo no pogués dormir és coneguda per alguns de vosaltres…

Sembla que ho hagi somiat, però no. Ho imaginava mentre estava despert, ben despert, sense poder dormir, que no sé què és pitjor.

Tot i que he estat uns dies de vacances, també he estat acabant d’iniciar (valgui la contradicció) nous projectes.
Si aquest bloc és més personal i delirant, professionalment estic investigant l’ús d’aquesta eina aplicada a l’educació, que serà part de la meva tesi doctoral.

Així que m’he embarcat a iniciar un bloc que pretén compartir un espai amb el professorat universitari interessat en utilitzar aquesta tecnologia com a recurs docent.
Tothom interessat en utilitzar o crear un bloc, també hi podrà trobar recursos d’interès, comentaris, articles, etc. que l’ajudaran a començar o ampliar els seus coneixements.

Alhora, estic utilitzant un altre bloc com a gestor bibliogràfic i de cites i referències, de tot el què vaig llegint per la tesi.

Per tant podríem dir que m’estic “blogometamorfositant” i que si veieu algun comportament estrany, us agrairia que m’ho fessiu saber abans d’acabar absorbit per la blocosfera.

I, tranquils. No us deixaré sols. Tots els blocs són compatibles i seguiré aquí deixant rastre de tot allò què em passa pel cap.

Agraït per totes les felicitacions d’aniversari que he rebut (sms, emails, trucades, megàfons, missatges en una ampolla que arribarà d’aquí 37 anys, codi morse, tiramissú…) us vull felicitar el Nadal i el nou any. I per fer-ho utilitzaré aquesta eina que estem analitzant per utilitzar en educació, les georeferències: Felicitació

I com què qui més qui menys ha de fer algun regalet (no us passeu eh!) aquí us deixo uns enllaços curiosos:

– Idees originals per menys de 60 euros

– Regals alternatius, a partir de reciclar o donar un altre ús a objectes quotidians (tió, amics invisibles…).

– I per qui tingui temps i ganes, que en creï un.

Com podeu veure a la felicitació, a la part esquerra de la pantalla podeu crear el missatge que volgueu, copiar l’enllaç que apareix a sota i enviar-ho per email!!

Bones festes a tothom

Aquest últim mes, a tot arreu s'està parlant del màrqueting viral, que aquí també coneixem com efecte Koala (opà, voi azé un corrá). Es tracta de promocionar un producte a través del boca orella, utilitzant tecnologies com els blocs, fòrums, sms,… com si d'un rumor es tractés, fent créixer l'expectació. D'entrada ho trobo una fórmula molt original i un punt divertida, però amb alguns matisos.

BuzzParadise és una empresa que es dedica a aquest tipus de publicitat, molt original això si, però penso que un pèl intrusiva. Es tracta de contractar periodistes i blocaires perquè als seus escrits parlin de productes que volen promocionar.
I és on jo hi veig la intrusió, publicitat directament incrustada en el món blocaire, on es difumina la realitat de la publicitat. Aprofiten molts blocs on es parla de tecnologies per promocionar productes, amb el perill de que els lectors no sàpiguen si realment es tracta d'un producte recomanat o de publicitat pagada.

Altres exemples són l'experiment de barrejar Mentos i Cocacola i aparèixer en programes d'humor com Buenafuente.

Però hi ha estratègies més salvatges i denigrants que tolerem com si res. Es tracta del cas de la sortida al mercat de les noves consoles. Gent fent cua tota la nit, i després empentes, aglomeracions, batusses i fins i tot ferits greus per aconseguir-ne una. Les marques, posen molt poques unitats a la venta el primer dia, i molta gent es queda amb les ganes. Hi ha un gran rebombori i surten a tots els mitjans de comunicació, amb una publicitat que paguem tots i totes. Això ha passat a Japó, Estats Units i també a Donosti.
Si bé cadascú és lliure de fer cua per les coses què vulgui, jo ho trobo una certa falta de respecte per als clients i possibles compradors.

Doncs res, una petita informació perquè afronteu les compres nadalenques amb sentit comú!!

Amb tant d'enrenou pels efectes del canvi climàtic, l'ús de la bicicleta s'està consolidant a moltes ciutats. Londres no n'és una excepció i a simple vista, semblava que la gent anava més amb bici per Londres que per Barcelona, inclús els dies de pluja, ple de gent amb bici i impermeable.

A Londres, van posar en marxa una iniciativa per promoure'n el seu ús, com d'altres que ja s'havien dut a terme en altres ciutats, consistent en posar 10 bicis a disposició dels ciutadans, sense lligar ni res. 10 bicis de gamma alta, pintades de groc i amb cartells publicitaris. Si tu en veies una la podies agafar, fer-la servir i quan la deixessis, un altre l'agafava, gratuïtament. I alhora, es posava en marxa una web perquè tots els usuaris d'aquestes bicicletes poguessin deixar missatges. Un total de 230.000 visites a la web i centenars de viatges, avalen l'èxit de la iniciativa.

“Un noi arribava tard al cine, on l'esperava la seva novia, i com que amb bus tardaria molt, va veure una bici d'aquests i va arribar puntual!” i com aquesta, mil històries més…

Però sí, tot el què us esteu suposant, és el què finalment va passar: passades les 6 setmanes d'experiment, quan l'ajuntament anava a recollir les bicicletes, que volien enviar a un projecte a l'Àfrica, fiufiu ja no les va trobar! I ja poden preguntar a la web o als fòrums, què no hi ha manera de saber un són.

Sis setmanes de vida! Quan haguessin durant a Barcelona??

Per a qui li interessi, el proper diumenge es fa un acte a 28 ciutats, reclamant l'ús de les bicicletes per reduir les emissions de CO2.

Tren Lancaster – London Euston 9:29 zulu

Li acaba de caure el llapis sota el seient de davant i no se n’ha adonat.

És un noi jove, francès, i pels apunts que repassava he sabut que estudiava en una Management School, tot i que per la camisa blanca, la corbata, els pantalons de fil, els mitjons negres, els mocassins i un bon rellotge de corretja de cuir negre, ja ho semblava.

S’ha hagut d’aixecar de cop i volta, per deixar passar a una noia que volia seure al costat de la finestra, ell estava al passadís, i recollint els apunts, el mòbil, el bolígraf, el cafè i la llibreta de notes, li ha caigut. Al passadís, la gent seguia esperant per passar, s’ha posat vermell i no ha vist com li queia.

Una noia que porta una bossa penjada en bandolera, es gira i dóna un cop al senyor que està assegut al costat del passadís, no se n’adona. El senyor i jo sí; ell ho ha notat i jo tant sols observava.

Un altre senyor parla amb el seu veí. El veí va dient que si amb el cap, però no l’escolta. El que ha començat la conversa no se n’adona, des de dins no es veu però a mi m’ho ha semblat. Potser m’equivoqui. Potser m’estan observant a mi. Potser la samarreta de moltapor els crida l’atenció. Tant se val. La senyora del costat, que està fent meditació, no entén què escric (ja que ho escric en un tros de paper que he trobat per aquí) i es queda amb les ganes i la curiositat.

Nota: I amb aquesta petita crònica acaba la meva estada a Anglaterra… No sé què passarà demà, però espero poder-vos seguir explicant cabòries des d'aquest petit forat.

Cultura Lliure

Avui us presento un projecte molt interessant que pretén fomentar la cultura lliure a través d’internet. I en aquesta línia, han editat un recopilatori de música jazz sota el nom “Música lliure II”, ja que hi ha la versió Música Lliure I, que és un recull de música catalana d’altres estils.

Aquesta música està disponible per ser baixada lliurement, sota la llicència de Creative Commons que ho autoritza.

Aprofito també per presentar-vos una pàgina d’enllaços que he afegit al bloc, al menú de la dreta, amb un recull de programari lliure de tot tipus.

Així doncs espero que gaudiu amb aquesta música, la qualitat de la qual és excel•lent. Això sí, si us ho voleu grabar en un CD, haureu de pagar el canon a la SGAE, per una música de la qual ells no en tenen cap dret. A Andorra no es paga el canon (i que cadascú compri els cds on vulgui).