Nova sacsejada!

Si fa poc explicava les sensacions que em va transmetre l’espectacle de música i dansa al que vaig assistir, la sacsejada que em va provocar l’experiència de l’altra dia, encara em dura ara.

L’ONG War On Want, va organitzar ahir al vespre un col•loqui a la universitat sobre la situació a Palestina i van projectar la pel•lícula The Iron Wall, sobre la situació actual a les terres palestines ocupades per Israel.

La pel•lícula és extraordinàriament gràfica i clara. Més que basar-se en escenes violentes o de combats (que també n’hi ha, poques, però molt ben triades), es basa en el mur que ha construït Israel per raons “de seguretat”.

La pel•lícula explica tot el procés de colonització. Sota una estratègia maquiavèlicament planificada, els israelians han anat construint poblats (assentaments) al llarg i ample de tot el territori palestí, amb l’objectiu de desmembrar tot el que sigui palestina. Construint carreteres i serveis que comuniquen aquest poblats entre ells, i que només poden fer servir ells. Ofereixen a residents de les ciutats israelianes preus molt econòmics i altres bonificacions perquè vagin a viure en aquests nous poblats en terres ocupades, i així anar introduint la seva població en aquests territoris. Mentre que els palestins han d’aconseguir permisos i autoritzacions per anar a treballar, per portar els nens a l’escola o per travessar una d’aquestes carreteres.

En paraules del propi Sharon, l’objectiu és agafar ara to el que sigui possible, ja que després serà molt difícil de que els hi treguin. I és que no serà fàcil moure poblats sencers, de deu o vint mil persones, amb blocs de pisos nous, carrers, etc.

I la cosa és complica, i molt, quan es comença a elevar el mur de la vergonya. El mur s’ha dissenyat de tal manera que aïlla tots els poblats palestins existents de tal manera que totes les terres que tenien al voltant quedin dins del territori Israelià. I així, pobles sencers s’han quedat sense els seus camps d’oliveres, la seva substistència i sense pous d’aigua, s’han quedat sense res.

La situació és realment abusiva i sembla que els països Europeus (Estats Units finança el mur amb motius de seguretat) no fan prou per evitar aquets abús dels drets humans i del dret internacional.

Molta gent va sortir plorant. No n’hi ha per menys.

– The Iron Wall
– Mapa Palestina
– The Iron Wall a Google Video (esta en angles)
– Palestinians for Peace

El meu primer Podcast

Expressar-nos

De formes d’expressió n’hi ha moltes. Com la que utilitzo aquí habitualment, l’escriptura. La música i la paraula són una altra. Però el millor és quan es fan combinacions. Com la capoeira.

Només com a experiment, proveu d’escoltar un monòleg de l’Andreu Buenfuente sense mirar la televisió, fent alguna altra cosa, i veureu que és molt difícil… ens perdem la meitat de la festa.

Doncs avui he experimentat una cosa sorprenent. Avui he assistit a un espectacle de dansa contemporània, on la combinació de la música electrònica en directa i el ball dels artistes és increïble.
En aquets cas, no pots ni escoltar la música sense mirar als ballarins, ni mirar als ballarins sense escoltar la música. Es tracta de l’espectacle 5 2 10, de la Companyia Walker Dance Park Music amb la col•laboració de The Company of the Royal Opera House de Londres.
5 duets, 2 solos i 10 instruments, amb un espectacle de llum i de distribució de l’espai impressionant, transmeten tot tipus de sensacions a l’espectador (rapidesa, angoixa, diversió, espant, tristesa, alegria…).

Si us interessa, el dia 1 de desembre fan la clausura de la gira al Royal Opera House de Londres, on s’hi arriba en menys de dos hores i per menys de 30 euros amb Easyjet o Ryanair

I és que mai podem tenir els ulls tancats, el temps just per humitejar els ulls i prou, ja que en qualsevol moment, en qualsevol lloc i a qualsevol hora, podem descobrir una cosa que no ens esperàvem.

Canvi d’estació

Avui ens hem llevat amb un dia grisot, d'aquells que quan surts de casa i mires amunt només tens ganes de tornar a entrar, agafar un llibre i deixar que plogui a fora. No m'agrada la pluja! ia més a més encara fa calor: xafogor!! Suposo que la tardor comença i es vol fer notar.

En fi, per distreure'ns una mica, us deixo dues curiositats que m'han fet gràcia.

La primera és una bateria virtual, només cal engegar els altaveus i desestressar-se tocant la bateria (si apreteu a baix a la dreta “show key hints” us diu quines tecles del teclat correspon a cada instrument) i a partir d'aquí, amb ratolí o teclat, a improvitzar.

El típic “Guarro, lávalo” que es posa en els cotxes bruts de pols, ha quedat enrere amb artistes de tot el món que utilitzen els vidres de cotxes bruts per fer les seves obres. Aquí se'n recullen algunes: Dirty Car Art

Donc res, benvinguda tardor! no us deprimiu per la manca de sol, hi ha blocs que animen molt!!


http://dirtycarart.com
http://www.kenbrashear.com
http://www.larigafa.net

5 anys

Per alguns, 5 anys serà un temps etern, per altres un obrir i tancar d’ulls.

A partir de l’observació d’una làmpada de la catedral, Galileu Galilei va començar a estudiar el temps i és a partir d’ell que apareix la noció de temps abstracte, vàlida no només per als moviments uniformes, com considerava Aristòtil fins llavors.

Un any és el temps que triga la Terra a donar una volta al voltant del sol, per tant en 5 anys haurà fet 5 voltes. En canvi la Lluna, en 5 anys haurà fet 65 voltes al voltant de la terra.

5 anys és el temps que dura la llicenciatura de Biologia + Bioquímica a la Universitat de Navarra.

5 anys és l’experiència mínima que es demana per a ser comercial de grans comptes en el sector de la ingenyeria en telecomunicacions, amb anglès parlat i escrit (que s’haurà de demostrar amb proves prèvies).

També són 5 els anys de garantia que té un llapis de memòria Kingston de 2 Gb.

5 anys és la edat mínima per poder jugar al joc de construccions “Granja Brix”

5 anys és la duració del projecte “Paleomagnetisme i estudis de provinença de les roques càmbriques” que es duu a terme a l’Antàrtica.

5 anys és el temps que triga un filtre de cigarret o un paper plastificat a desintegrar-se a les muntanyes (per tant respectem-les).

5 anys és el temps després del qual les persones (majors de 65 anys i persones amb alt risc d'infecció neumocócica greu) s’han de revacunar del Pneumococ.

Per a uns, aquest 5 anys passaran molt ràpidament, però per altres no tant. Per a uns, l’espera no val la pena i per altres és essencial. Algun, fins i tot poden arribar a perdre la paciència i altres, en canvi, gaudiran fins l’últim segon.

Sempre m’ha agradat pensar que el temps no es perd, sinó que passa, i el què importa és com passem aquest temps. I si 5 anys són molt o no depèn de cadascú, però el què compta és tot el què hem fet durant aquest temps. I el què farem!!

Felicitats!!

Obrim la paradeta

Hola amics,

Torno a obrir la paradeta, després de quasi 2 mesos sense escriure. I no per falta de ganes eh, però també cal descansar del món virtual una mica.

I lamentablement no ho puc fer de la pitjor manera; ens ha deixat Steve Irwin, “el caçador de cocodrils”. Fa temps va córrer el rumor que havia mort, però no era més que un rumor. Però aquesta setmana va tenir un accident mentre filmava un documental submarí a The Great Barrier Reef, a Austràlia. Va morir, als 44 anys, atacat per un peix manta, que li va causar una ferida al pit i què a més a més duia verí.

Per l’apreci que li tinc a aquella zona del planeta i per ser un dels millors coneixedors del món animal, és una pèrdua lamentable.

Web de l’Australia Zoo – Home of the Crocodile Hunter (actualment no funciona, suposo que el servidor està saturat)

Però no tot són desgracies, avui també us presento elrentaplats.cat, on s’ofereixen serveis multimèdia i web a tothom qui vulgui fer una festa, un regal, etc. Feu-hi un cop d’ull!

I finalment, res millor que la presentació de la furgoneta que tinc des de fa menys d'un mes, i aquí aniré explicant tots els llocs que visitem. Fotos

Benvinguts de nou, bon inici de curs a tothom!!

nova vida a la Trànsit

Doncs sí amics i amigues, la Trànsit ha passat a una nova vida. Va sorgir una bona oportunitat de vendre-la i així s'ha fet. Ara ha passat de portar un llit plegable i una taula a carregar sacs de ciment i totxanes (no sé què preferia).
Alguns de la Llacuna ja l'haureu vist voltar, i no soc jo que vagi d'acamapada entre setmana!!!

Però ve, això va ser un somni fet realitat: poder viure dins del teu propi vehicle (i amb més o menys comoditat!!) voltant pel món.

I com que de somnis també es viu, cal anar pensant en què fer a partir d'ara…

Ascensió a l’Everest


Aquesta setmana la Muntanya més alta del món ha aparegut a tots els mitjans per motius varis. Fa uns dies, dues expedicions catalanes van fer cim.

El 2 d'abril, publicava aquí l'ascensió que hi feia un alpinista New Zelandès, que pujava amb dues cames ortopèdiques degut a un anterior accident fent alpinisme.(Llegir noticia)

Doncs aquest alpinista ho ha aconseguit!! Però el què realment ha sacsejat la comunitat muntanyenca, és la denuncia que ha fet, afirmant que mentre ell feia cim, 40 persones més estaven baixant ja del cim, passant per davant d'un alpinista ferit, al qual ningú va fer cas i va acabar morint a més de 8.000 m. d'alçada.

Era un home anglès, d'uns 34 anys, a qui se li va acabar la reserva d'oxigen. Sembla ser que no tenia gaire experiencia en alpinisme i és que aquest fet s'està convertint en normal.

Notícia a La Vanguardia

Ara pujar a l'Everest només és qüestió de calers, però a la pràctica, la muntanya no s'arronsa, i que així segueixi!!

La BandaRevolutions

Després de mesos de preparació, finalment estrena mundial:
La Banda Revolutions Batucada

Web de la Banda de La Llacuna

Una mica de Literatura

La historia del arte
(Eduardo Galeano)

Un buen día la alcaldía le encargó un gran caballo para una plaza de la ciudad. Un camión trajo al taller el bloque gigante de granito. El escultor empezó a trabajarlo, subió a una escalera, a golpes de martillo y cincel. Los niños lo miraban hacer.

Entonces los niños partieron de vacaciones, rumbo a las montañas o el mar. Cuando regresaron, el escultor les mostró el caballo terminado. Y uno de los niños, con ojos muy abiertos, le preguntó:

-Pero… ¿Cómo sabías que adentro de aquella piedra había un caballo?

(Días y noches de amor y de guerra)

Eduardo Galeano
Patas Arriba. La escuela del Mundo al revés (E. Galeano)
Contes E. Galeano
Més contes

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas