Boomp3.com

21/08/2008

Més que l'arribada, la sortida de Delhi va ser triumfal; a l'aeroport, les 2 de la matinada, em comença a rodar el cap, feia estona que tenia fred i calor, mareig…. i voilà!!! truita per tothom. El síndrome d'una gastroenteritis aguda de truita-en-mal-estat. Va ser l'inici d'un viatge mal son, entrant el control de policia vomitant, sense bitllet, sense passaport… i vomitant!! els policies em miraven flipant però no em van dir res, és el seu problema deurien pensar… i jo patint per si no em deixaven volar. Però resulta que érem dos que estàvem malament i ens anàvem tornant, de forma sincronitzada, per anar traient-ho tot… a l'avió, dormir una mica, i sant tornem-hi… juers quin calvari!!!
Arribem a Leh, capital de Ladakh (enllaç recomanable), la regió Nord de l'Índia, el Petit Tibet enmig de l’Himàlaia. Situada a 3500 m. d'alçada, els consells per prevenir el mal d'altura eren hidratar-se molt (3l. diaris) i menjar força hidrats de carboni, entre d'altres, i dos ja arribem deshidratats i sense ganes ni forces de menjar res… comencem bé! Però per sort anem a parar a l'hotel Noble House on ens reben amb la bufanda de seda de benvinguda, típica d'aquesta regió, un te calent i unes habitacions i servei immillorables. Coincidim amb uns catalans que marxen d'expedició al Nun Kun (7100 m.).

22/08/2008

Dormim 24 hores, que ens permeten recuperar miraculosament de tots els mals i ens llevem el dia següent amb un esmorzar impressionant i amb ànims i forces per començar a explorar els temples i palaus de Leh. Passem el dia visitant aquests monuments, esbufegant cada dues passes (el temple està dalt de tot d'un turó). A la tarda, visita al centre, les botigues, el camp de Polo i cricket,…
Cada casa, temple, carrer, edifici… té les típiques banderetes tibetanes que porten bon rotllo i purifiquen l'atmosfera; són mantres que el vent va llegint i escampant per l'aire.

23/08/2008

Comencem La ruta de dos dies amb el Dorgey, el conductor que ens portarà fins al coll més alt transitable amb cotxe/moto del món a 5600m. per baixar i arribar a Nubra Valley, la Vall de les flors, enmig de l'Himalaia, entre muntanyes de 6.000 metres i a només 60 km del mític K2 i unes valls davant del Nanga Parbat. El lloc és espectacular, el paisatge, l'ambient, la gent, els temples budistes… el cel blau!!!
Dormim a un hostalet enmig de la plana, que un dia o altre el riu tornarà a omplir (com ha passat recentment a l'est de l'Índia).

24/08/2008

De bon matí, visitem el temple de Diskit i les dunes de sorra que s'han format per l'erosió de les altes muntanyes, al fons de la vall i que sembla un petit desert, amb els seus camells autòctons de dues gepes i tot. Els reflexes del cel blau i muntanyes altíssimes en els petits estanys i al riu són espectaculars!!!

Toca dinar ràpid, el comboi militar de 30 camions ens ha avançat i si arriben primers al coll, haurem d'anar darrera seu tot el camí. Per desesperació del conductor, no hi hem sigut a temps i els camions s'han posat en ruta abans que nosaltres i la carretera no permet masses cabrioles (els barrancs i precipicis tenien la seva gràcia, però no tanta com per haver d'avançar 30 camions enormes…). Es tracta d'un lloc estratègic militarment i sempre hi ha molt moviment, ja que està proper a China i Pakistan, i entre el Kashmir, el Tibet, etc. els conflictes i tensions obliguen a extremar les precaucions.
Poc a poc, i amb la col·laboració dels militars els anem avançant poc a poc i en menys d'una hora ja som davant del comboi i podem anar una mica més ràpid fins arribar altra vegada al coll Khardung La (més info aquí).

Potser aquest vídeo us dóna una idea de la carretereta en qüestió.

Arribem a Leh i aprofitem per passejar una mica pel poble. Es tracta de la capital de la regió, punt de partida de multitud de Trekkings i estades d'aventura per l’Himàlaia i es respira muntanyisme i bon rotllo per tot arreu, tot i que és temporada alta i hi ha bastant turisme.

El Dorgey de l’hotel ens regala dues hores a la seva terrassa, prenent el te i responent a TOTES les preguntes que li anàvem fent sobre l’Índia; des dels conflictes polítics i regionals, fins als més petits detalls com el significat d’alguns colors en els mantres i banderes dels temples. Un altre luxe d’una persona encantadora.

25/08/2008

Avui dia de Monestirs. Ens llevem a les 5 per assistir a una Puja, la cerimònia dels monjos budistes. Hem vist molts temples però mai que hi passa realment dins i tenim la oportunitat (amb uns quants altres molts turistes) de veure-ho. Aquest vídeo n'és una mostra
Tot i que comença a la teulada del monestir on dos monjos fan ressonar les llargues trompes a tota la vall de forma magistral i imponent.
La cerimònia que havia de durar 30 minuts s'allarga quasi 3 hores, i nosaltres esperant esperant ens la vam empassar tota.. potser una mica repetitiva, però realment valia la pena viure-ho. El millor, els nens, que com a tot arreu, són nens, i jugaven i es distreien tota l'estona.

Anem a visitar 4 monestirs més, repartits per tota la regió. La majoria dalt de turons, amb impressionants vistes de les contrades, però la majoria també molt deixats i envellits. Al migdia coincidim amb una altra Puja, aquest cop més íntima, que ens permet seure en línia amb els monjos, escoltar els mantres i cançons i veure te de mantega amb ells (que no va agradar a tothom). Un “flipasso” molt interessant!!

Tornem a Leh, últimes compres, últim sopar al Penguin Garden i a dormir. Tocarà matinar altra vegada per agafar l’avió de tornada.

26 i 27 /08/2008

Arribem a Delhi, sense gaires ganes. Després d’aquest dies de calma, tranquil·litat i fred, ens fa moooolta mandra tornar al caos, la calor, la suor, l’atabalamenta… i decidim buscar coses per fer aquests dos dies que queden.

Una altra sessió de Bollywood, Bachna ae Haseeno. Visita al congrés de Delhi i la Indian Gate, on hi ha enterrats 15.000 soldats de les diverses guerres que han afectat al país, hores i hores de lectura a la gespa, últimes compres i regatejos fins escurar les últimes rupies que quedaven, que no ens van ni estirar per una beguda a l’aeroport.
Empaquetar l’equ

ipatge, dutxa ràpida i cap a la terminal internacional. S’acabava el viatge. Tot ha anat mil·limètricament bé, Swissair són suïssos, suïssos 🙂

—

Ja soc a casa, dos dies desfent motxilla, RENTANT roba i tornant en si…

Realment quan una cosa pot sortir bé i surt extraordinàriament bé, la sensació és indescriptible. Si a més a més es visita un país com aquest, una gent com aquesta i sempre estàs envoltant de somriures com els que ens han anat regalant, dia rere dia, l'experiència no té preu. Però si a més a més és amb molt bona companyia, se m'acaben les paraules; GRÀCIES!!!!!

Namaste 😉

Aquí algunes fotos, i unes quantes més en aquest enllaç.

14/8/08

A les 5 del mati surt el bus local cap a Jodhpur i anem amb tota la gent, per tots els camins i parant cada 100 metres, una eternitat per arribar a una ciutat bruta, contaminada i caotica que ens sorprendra.

Visitem un gran palau, que no ens deixen entrar, i despres al Fort, des d'on hi ha una vista espectacular de la ciutat; sembla una altra ciutat. Els carrers son tant bruts i contaminats que la gent fa vida als terrts. Els nens juguen i fan volar estels. Es la ciutat blava!!! hi ha molta vida als terrats i cadascun es com una micropelicula.
Els policies que quostidien el Fort ens avisen que esta tancat peo una mica de rotllo i ens deixen entrar 2 minuts. es tant espectacular que ens n'hi passem 30 i se'ns fa fosc, i ja esperem la bronca dels militars a la sortida pero amb un somriure ens fan broma i ens acomiadem. Una passada de gent!!

Sopem al centre de la ciutat, al costat del mercat, a una parada ambulant que fan truites i que surt referenciada (com aixi ells ho anuncien) a totes les guies hagudes i per haver.

Nit de tren altra vegada, tots junts en un mateix compartiment d'aquests que el passadis passa pel mig.

15/08/08

Arribem ven d'hora a Jaisalmer, les portes del Desert del Thar on preparem la ruta en camell i passen el dia visitant la ciutat.
Per berenar, compren molta fruita al mercat, que feia dies que no en veiem, i ho acabem repartint amb els venedors ambulants i els seus fills.

Per casualitat passem per davant una de les Havelis (casa aristocratica del segle passat) mes ben conservada de la ciutat, i que ara es un restaurant… molt bo!! Aprofitem per celebrar Santa Maria i escoltar musica en directe mentre els musics ens ensenyen a tocar la flauta i la percussio.

16/8/08

Sortim ben d'hora de ruta cap al Desert. Som nosaltres 8, 4 turistes mes, i 6 guies, amb un camell cadascu, dos dels quals els estan encara domant i no paren de correr, cridar i saltar… un festival! Full enjoy 😉

Pensava que seria una passejada turistica en camell i estava molt equivocat. Son hores i hores de ruta per un desert arid, que encara te vegetacio, fins que a la tarda arribem a les grans dunes de sorra. Dinem a mig cami, en una de les ombres que el guies ja tenen controlada, uns magnifics apast cuinats a foc a terra i pa fet alla mateix.

Passem un poblat on no hi deixen entrar blancs, ja que l'any passat un nen es va espantar tant (mai havia vist un blanc) que es va posar malalt i no parava de plorar. Al cap de 10 dies va morir, i sigui cert o no, han decidit que per si de cas, no s'hi torni a acostar ningu.

A la tarda arribem a les dunes i tenim temps de passejar i organitzar uns relleus amb els altres nois alemanys.

Cau el sol, estem al mig del no res nosaltres sols, a 80 km de Pakistan i veiem una espectacular posat de sol amb un black tea acabat de fer; un luxe i un regal!!!

Ens tornen a sorprendre amb un sopar excellent i preparem les mantes que faran de matalas sobre la gran duna. Com que la casualitat i la sort han viatjat amb nosaltres, es nit de lluna plena i l'espectacle impressionant: “La felicitat no es real si no es compartida”.

17/08/08

Ens desperten abans de que surti el sol per tornar a gaudir d'un espectacle impressionant, i mentre l'aigua comensa a bullir, el sol va despuntant darrera les dunes del Thar Desert!!
bufffff……

Toca seguir el llarg cami i a la tarda arribem altra vegada a Jaisalmer. Dutxa (anem rebossats de sorra) i cap a l'estacio, toca altra nit de tren. Aquesta vegada amb un dels mes vells, el tipic dels barrots a les finestres com el de la foto.Ple de pols i nolt incomode, pero quan arribem a Bikaner, ens adonem que no era pols. Les finestres no tanquen be i com que hem creuat una altra part del desert, ha anat entrant sorra tota la nit (llensols, sabates, motxilles, sacs de dormir, roba… tot ple!!).

18/08/08

Son les 4 del mati i toca recollir-ho tot per baixar del tren mig zombies, fer la motxilla, buscar rickshawsm regatejar preus, fer veure que marxem i que et diguin ok,ok… fins que arribem a l'hotel i descansem unes hores.

A Bikaner visitem un dels forts i palau mes xulos i ben conservats que hem vist en tot el Rajasthan. El clima es mes sec i no suem tant com a elhi o Varanassi…

A la tarda visitem el Temple de les Rates, un lloc sagrat i que per fi hem pogut localitzar al mapa i agafar el bus que ens hi porta. Es un lloc si mes no curios, i sisi, plepleple de rates.

El terra esta fastigosament brut i som dos que no portem mitjons. Com a tots els temples cal entrar descals. Les rates no t'arriben a tocar pero n'hi ha per tot arreu. Tenim la sort de veure la rata blanca, que dona bon karma per semprem pero tot i que es mou i respira, no sabem si hi ha un indi que la porta a la butxaca i de tant en tant la treu pels turistes…

19/8/08

Dia d'impas… visitem el mercat de Bikaner, el seu mercat. Fruites i verdures de totes mides i colors. El tren cap a Delhi surt a les 5 de la tarda i seran unes 12 hores, aixi que caldra comprar provisions.

Com que estem tots separats, la liem bastant i cadascu fa converses amb els que te al voltant. Aixo si, de nit tots compartim la Bestia, el senyor que quan ronca fa tremolar les finestres dels dos vagons de davant i dels dos de darrera i que cada vegada que agafa aire tothom s'ha d'agafar als barrots com pugui per no ser aspirat a l'interior de ves a saber on… i ull quan expira!! el soroll se sentia des de la ciutat que ja anunciaven per megafonia.

20/08/08

Arribem a Delhi i aqui ens separarem. A la nit surten els avions i lloguem una habitacio per fer de camp base i a partir d'aqui, com que estem al Main Bazar, ultimes compres i relax. Jo aprofito per anar a la barberi del costat, tallar cabells (un mix d'estil indi i d'occidental que xoca una mica) i afeitat amb navalla que no ho havia fet mai. Esta ple de barberies i com que estan obertes al carrer es un bon lloc per coneixer gent i xerrar amb ells.

De nit cap a l'aeroport. Una part de l'expedicio torna a Barcelona i 5 agafem un vol cap a Leh (el Petit Tibet) al bell mig de l'Himalaia des d'on us escric ara; un lloc IMPRESSIONANT. Estem molt be, gaudint moltissim d'aquest altre indret.
Pero ja seguire en un altre moment, estic mort!

No puc pujar fotos, la connexio es satelit i no dona per mes… ho sento 🙁

7/8/08

Vam arribar a Agra amb un tren 2a classe (al final entre una cosa i una altra, basicament disponibilitats per 8 persones, les haurem provades totes) i esmorzar inclos millor que en molts avions!!

A Agra comencem el dia amb rally de Rickshaws, cap a veure Agra Fort i el Taj Mahal. No deixen entrar res de res, moltissima seguretat i dinem de picnic a fora. Som l'atraccio turistica del lloc, la gent d'aqui ens demana de fer-se fotos amb nosaltres, i no sera l'ultima vegada. Tothom ens ve a saludar i ens graven amb els mobils, volen que els hi fem fotos i que ens en fem amb ells… molt sorprenent.

Visitem el Taj Mahal i fem milers de fotos, migdiada sobre el marbre blanc. L'edifici es majestuos com pocs, impressionant!! El que es pot arribar a fer per amor (l'origen d'aquest edifici)!!

Als nens no els deixen demanar o atabalar al turistes i quan veuen que hi xerrem massa els fan fora de males maneres. Procurem xerrar i saludar a la gent d'aqui, que son molt simpatics i oberts. Sempre regalen somriures, SEMPRE!!!! I ens demanen que els hi fem fotos, s'hi posen be… riuen, riem… increible!!!

al vespre tren cap a Vanarasi (3a classe) i feina i patir per trobar el vago. Pugem tots a un per no quedar-nos a terra i carregats amb les motxilles de seguida queda tot el vago colapsat, es tard, hi ha gent dormint pero el show que es lia digne de viure. Ha d'intervenir el revisor… aixo de cantar despres de sopar no els hi ha fet gracia a uns que dormien…

Hem de dormir en unes lliteres estretes i a mes a mes la motxilla… buffff em surten els peus pel passadis. No hi ha porta i tothom passa per davant… ens han robat una ronyonera amb molts diners… per sort cap passaport.

8/8/08

Arribem a Vanarasi al mati, cansats i encara hem d'esperar dues hores per arribar a l'hotel. La suor ja forma part de nosaltres i aprofitem que estarem dos dies aqui per dutxar-nos i rentar roba. Les esteses de roba dins les habitacions comensaran a formar part de la rutina.

Visitem els temples budistes i coincidim amb la manifa Pro TIBET lliure, es el dia de la inauguracio dels Jocs Olimpics.

Acordem anar tots amb un taxi, 8 persones amuntegats com podem, pero mes divertit. El conductor, amb l'excusa de que plovia ens porta a una botiga de roba i ens fan la gran estesa de mantes i robes, sedes… molt xules pero no comprem res… queden molts dies i aqui hi ha de tot, i mes!!!

Tot i la pluja, ens plou cada dia una bona tempesta, la vida segueix igual: cotxes, motos, bicis, mercats, animals… cap problema greu!

Un guia dels que surten per sota de les pedres, ens porta a veure el ritual de l'aigua i dle bon Karma, i despres a veure un crematori des del terrat d'una casa d'acollida de gent pobra… on tenim el privilegi de que ens expliquin molt tranquilament tota la seva cultura i tradicio pel que fa als crematoris a la ciutat sagrada, a la vora del riu Ganges. Es impressionant i realment impactant… la foguera no para en tot el dia, pero no te sentit si no t'ho expliquen be, per poder entendre que significa per ells aquesta cerimonia, el contacte amb els deus, la terra… bufffff quedem destrossats!!!

Burning for learning, cremation for education (la seva manera de dir, que un aconteixement aixi, necessita ser ben explicat per entendre'l realment).

9/9/08

Ens llevem a les 4.40 per veure la sortida de sol des del Ganges, fa una calor com si fossin les dues del migdia. Pujem a una canoa i passejem pel riu mentre els indis es baixen a banyar i resar dins del riu. Es un gran riu, i porta molta mes aigua que de costum. A la riba s'hi reparteixen moltituds de Gadhs o escalinates per baixar a resar…recullen aigua que portaran despres als temples a resar. El color de l'aigua es marro intens i no ens preguntem gaire que hi ha… ja ho sabem….

Despres de la barca ens perdem pels carrers, basars, i ens presentem com a mestres que som uns quants, a visitar una escola, 600 alumnes de 2 a 15 anys. Els horaris i la calor ens desmarxen. Com que plou, ens instalem a una oficina de canvi de moneda i internet i passem hores ajeguts als sofas com si fos casa nostra. El senyor, encantat de tenir ambient.

Trobem una botiga de roba india que haviem vist el dia abans i entrem. Els vuit a dins ja la ompli i asseguts a terra anem triant entre el munt de pantalons i camises que ens treu. al final nosaltres mateixos anem remanant estanteries i sortim carregats.

Haviem quedat amb uns taxis a les 8 a l'hotel, per anar a l'estacio pero no es presenten. Comensem a patir… sembla ser que tot i que haviem acordat amb els conductors l'hora i el lloc, el seu jefe no els envia perque no haviem fet paga i senyal i hem d'improvitzar. Arribem a temps a l'estacio pero hi ha un retard d'una hora… a esperar… tornem a viatjar de nit, avui en primera pq no quedava res mes… (aixo dels bitllets de tren es una mica show).

Dema seguim la ruta, deixem aquesta regio per entrar ja propiament al Rajasthan… portem molts pocs dies i no hem pogut assimilar tot el que esta passant, tot el que estem veient, i vivint… es espectacular i sorprenent a cada moment.

Les fotos (moltissimes) van poc a poc… aqui en deiexem 4.

Namaste a tots i totes!

Nota personal: estic impressionant, encantat i emocionat amb el pais, la seva gent i aquest viatge!!!

Últimament a través del blog m'heu fet unes demandes que ja se m'escapen jejeje i és que per molts contactes que tingui o hagi voltat una miqueta, tampoc cotrolo de tot, però si puc, amb un clic d'email ho pregunto, així que podeu seguir preguntant i demanant, jo també aprenc coses noves!!

Una companya de feina, l’altre dia al congrés mentre jo feia contactes de projectes internacionals d'altres universitats (en concret a la Griffith University de Brisbane, Australia) em deia “a mi no em cal fer contactes, et conec a tu i ja en tinc prou” jajajaja i jo en la mesura que pugui, doncs contestaré i compartiré els meus contactes
🙂

Porto un dies on tot passa a la velocitat de la llum, extremadament accelerat, com si visqués dins del sincrotró. És interessant i trepidant; des de la feina, als concerts, activitats de cap de setmana, cine a la fresca, quedar amb gent, conèixer-ne de nova, saludar personetes acabades d’arribar a aquest món, fer un beure a la Pl. de l’Ajuntament d’Igualada,… i més que voldria (hi ha gent que fa temps que hem de sopar o quedar) però tot no pot ser.
M’han proposat unes pràctiques de tres caps de setmana amb helicòpter o una sortida de tres dies pel Bessiberri però no podrà ser.
🙁

Necessito tenir uns dies sense res planificat, em costa, però serà vital. Així que quan comenci vacances, res de res (lametablement la Carros de Foc haurà d’esperar, sorry my friend).

Just take it easy!!

I perquè no sembli un post de queixa (al contrari), una curiositat.
Fa dos anys vaig penjar aquest vídeo a Youtube. Simplement, gravant per la finestra del cotxe direcció Suïssa, amb una càmera de fotos de poca qualitat. Doncs ara he rebut un email de Youtube, avisant que la mega discogràfica Universal Music Group ha detectat que la cançó que utilitzo (de Jack Johnson) està protegida per drets d’autor. La curiositat és que enlloc de fer-me treure el vídeo o eliminar-lo, ells adquireixen el dret a monitoritzar-ne les estadístiques i a posar publicitat a la pàgina. Està bé perquè el puc seguir utilitzant, ara bé, per 130 visites que ha tingut en 2 anys, no sé quin tipus de negoci pensen fer…

+ info Youtube Video identification tool

En vaig parlar a la presentació del llibre, ja que era una anècdota que m’havia passat el mateix dia, unes hores abans. I l’altre dia vaig tenir la sort de poder-hi parlar altra vegada. Hem de tornar a quedar però té, amb 90 anys, l’agenda més ocupada que la meva!!!

Podria ser un “dàtil” d’aquells que et toca fer, però en aquest cas m’ha permès conèixer a una gran persona… ara marxa uns mesos fora, no para, però ja som amics! És el director honorífic de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i la gent que hi treballa ara, com que escriu molt i volia obrir un blog li volien regalar un domini propi i van venir a petar a mi per preguntar-me si els podia ajudar.

Em comentava el profe de l’ICE, que tot i jubilar-se, en els darrers 10 anys Siguan no ha parat de donar conferències, cursos i xerrades arreu, que és president honorífic de mil i una entitats i que ja ha estat investit Dr. Honoris Causa per 4 Universitats, i això si, ara vol gestionar el blog ell mateix (aquest http://siguan.blogspot.com/ és el que estem acabant de configurar) per penjar ell mateix els articles que encara escriu als diaris, etc. Quina marxa!!

–Biografia, currículum i publicacions

-Entrevista a la revista Escola Catalana

–Biografia a la Viquipèdia

I una altra sacsejada del dia; vaig rebre una trucada d’un dels professors (un altre ja ho havia fet feia dies) de l’Institut agraint que hagués pensat en ells i els animés amb una dedicatòria com la que hi ha al llibre de blogs, en la seva feina de cada dia. Osti, amb el que em costava la física i m’havia d’ajudar i ajudar, i mira 15 anys després li puc agrair aquell esforç que ell va fer i està content!!
🙂

Un any més, cinema a la fresca a les gandules del castell de Montjuic, amb un cartell que crec que està molt bé!
Es tracta del típic cinema a la fresca, però amb pantalla i so professional i amb un concert de música en directe, l’hora abans de la projecció. La gent fa un picinic per sopar, etc.

Cada dilluns, dimecres i divendres a partir de les 20:30h durant cinc setmanes: del 30 de juny a l’1 d’agost.
Entrada: 4 Euros.
Lloguer gandula: 3 Euros
Programació: http://www.salamontjuic.com/catala/programacio.php

Dilluns, 30/06/08 • 22:15 h
La Vida de los Otros, Florian Henckel-Donnersmarck, 2006, Alemanya (137 min.)
21:00 h Pablo Selnik Quartet, jazz

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

I també, torna un any més les Nits d'estiu a La Pedrera, una oportunitat de visitar de nit L'Espai Gaudí i el Terrat de La Pedrera, amenitzat amb música de jazz. Gaudeix la nit, la música i la ciutat de Barcelona!

Un any més, els divendres i dissabtes del 27 de juny al 26 de juliol, la Fundació Caixa Catalunya obre les portes de la Pedrera en horari nocturn amb motiu de La Pedrera de Nit, per oferir la possibilitat de visitar L'Espai Gaudí i el Terrat de La Pedrera, tot gaudint de diversos concerts de jazz.

L'Espai Gaudí, ubicat a les golfes de l'edifici, és un recorregut visual per l'obra d'aquest singular arquitecte. El Terrat és un indret suggerent per a gaudir de la creativitat de Gaudí.

Els concerts de jazz es faran entre les 21:00h i les 23:30h, i l'última admissió serà a les 22:00h. El preu de cada entrada inclou una consumició. Els programa de les 'Nits d'estiu a la Pedrera' el trobareu aquí.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Què més? Barcelona viurà el 5 de juliol la seva primera 'nit blanca'
Montjuïc acollirà tota classe d'activitats lúdiques i esportives

Una nit plena de música, teatre, dansa, museus i esport… fins a l'alba. Tot això és el que promet Montjuïc de Nit, una oferta que a més a més de ser gratuïta, també inclou activitats que van des d'un concert de rumba fins a classes d'equitació o un bany nocturn.
El projecte importat de ciutats europees com París, on es va celebrar per primera vegada l'any 2002, té com a eix central acostar els ciutadans a la cultura amb el pretext que els actes se celebren durant tota la nit.
L'escenari a Barcelona: la muntanya de Montjuïc, amb els seus 24 espais, equipaments i museus. L'hora: el 5 de juliol vinent a la nit, des de les 22.00 hores fins a les 03.00 de la matinada següent.
Jordi Martí, delegat de cultura de l'ajuntament, va explicar ahir que la particularitat que tindrà la nit blanca de Barcelona respecte a les de la resta del món és que les activitats es concentraran en un espai únic, que és Montjuïc.

Els assistents podran disfrutar d'activitats tan diverses com el concert de L'Orquestra di Piazza Vittorio al Grec, que per cert ja va esgotar les localitats; concerts de rumba dins el recinte del recentment recuperat Castell de Montjuïc; una nit africana al Museu Etnològic de Catalunya; la creació d'un grafit al mur de l'estacionament de Rius i Taulet i fins i tot un bany nocturn a les piscines municipals Bernat Picornell.
Els museus ubicats a la muntanya –CaixaFòrum, la Fundació Miró i el Museu Nacional d'Art de Catalunya– tindran obertes les portes fins a les 03.00 hores.
I fins i tot per als aficionats a l'esport hi haurà una caminada nocturna per descobrir els jardins de Montjuïc i classes nocturnes d'equitació, entre altres activitats.

Font: El Periódico

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

I encara més. També tenim les Nits d’Estiu al CaixaForum (pdf)

* Flickr Mopop

Avui fa 1095 dies descrivia com era Logan, el poblet de Utah on vaig passar tres mesos a la Universitat d’allà. Va ser un molt bon estiu, i on va començar a prendre forma aquest blog.

És curiós el munt de coses que han passat des de llavors, sembla tant i alhora tant poc que no sé què pensar.

Enlloc de dir quants articles he escrit o quants comentaris i visites he tingut (que ho podeu veure vosaltres mateixos al menú quan vulgueu), crec que és més interessant resumir algunes curiositats, entre elles com ha arribat la gent a trobar aquest blog a través de Google, per exemple.

I és que els blogs posicionen molt bé en els buscadors i per qualsevol cosa o referència, fiufiu surts cap amunt. Alguns exemples que apunten o han apuntat aquí alguna vegada; algunes em deixen sense paraules, ja que no tenen res a veure, són combinacions de paraules que el cercador relaciona, no perquè jo les hagi dit, però n’hi ha de curioses:
🙂

– poden punxar amb les aletes els taurons

– CÀLCUL PER TROBAR LA CÀRREGA CAMIÓ (això és un malson de les classes de física amb el Bitrian… qui ho deuria buscar al Google?)

– ESCHEL JACOBSEN

– Moviment freegan

– pastís opera

– utilitats del cartro

– bombolles de sabó

–futbol sin bola sou eu

– entrades fantasma òpera Londres

– Mètode científic germinar

– Muntar clares a punt de neu

–que en pensen en els polítics dels bombers voluntaris

– CARTELL PROHIBIT GOSSOS(això era abans, ara ja m’agraden!)

– felicitacions d'aniversari per sms

– curiositats del rafting

– Telefono Manu Chao(jajajaja i el del president de Zimbawe també tinc!)

–national geographic tortugues mediterranies

–dutxes sense mampara

–em destrosses la vida(jo no he he dit mai això)

– venda pis barat Barcelona(déu ser el meu negoci ocult)

– què fer amb nens i mal temps(qui sàpiga la solució que m’ho digui, que faig un llibre i ens forrem!)

– chatear con amigos mas de 40(más de 40? de moment encara no)

– dia sense banyador(m’agrada, quan déu ser??)

I de moment això és tot, suposo que seguiré escrivint per aquí (soc un pesat i em passa de tot) quan em vagi venint de gust, i si t'avorreixes una estona doncs sempre hi seràs benvinguda i benvingut
😉

Tot sorgeix de la sensació que tenia just abans de marxar a Estats Units; moltes coses diferents alhora, molts projectes, mil activitats, feina i mil propostes de temps lliure. Podré amb tot? De moment marxo i quan torni ja ho reprendrem.

24 hores abans de tornar, tornar al dia a dia (que no rutina), tenia unes hores lliures, tirat de banc en banc dels aeroports (que hi han posat recolzabraços perquè no t’hi puguis estirar), i vaig aprofitar per llegir un altre llibre “The one who is not busy. Connecting with work in a deeply satisfying way” de Darlene Cohen. Vaig marxar de Barcelona amb moltes coses per acabar (i he tornat amb feines noves!!), i el llibre t’orienta perquè totes aquestes coses no ens allunyin de gaudir del què fem i de tot el què hi ha més enllà de la feina. No soc un workoholic però de tant en tant val la pena parar i recordar-s’ho a un mateix, per no ser absorbit.

Estar ocupat “és el problema”, conèixer i aprendre “com fer-s’ho” és la solució. L’hauran escrit pensant en mi aquest llibre?? Bé i en altra gent que conec.
🙂

A part d’algunes consideracions teòriques, el llibre també es basa en petits exercicis.

– Caminar pausadament, observant tot el que passa al voltant o en què passa dins nostre (quins muscles s’activen i treballen, com es mouen els ossos i les articulacions, com circula la sang, etc. L’objectiu és entrenar-nos per saber focalitzar l’atenció, concentrar-se, no deixar-se emportar només per les preocupacions, etc.

– En les estones de menjar, concentrar-se en el què estem fent; com masteguem, què mengem, quines olors sentim, quin gust té, com empassem… són alguns principis de la cultura de l’Slow Down (que no és el mateix que Down Under, tot i que jo ho relaciono).

El llibre parla de dues opcions quan ens veiem atrapats per la feina: els trencaments (deixar-ho tot uns dies) o modificar el nostre comportament i actitud en el dia a dia. La primera opció té poc secret, desconnectar uns dies per agafar aire, relaxar-se i distreure’s, per carregar les piles i tornar-s’hi a posar.

La segona opció és més complexa però amb un resultats més positius a llarg termini. Implica uns canvis que permeten viure sense la sensació d’ofec, de pressió o d’estar constantment ocupats.

Per a dur-ho a terme, el llibre descriu molt bé les tècniques i recursos, aplicacions de la meditació Zen al dia a dia, etc., tot és qüestió de ser conscients de la nostra situació i tenir interès en canviar i millorar-la. It’s up to you!!

I finalment considera que és necessari desenvolupar dues habilitats:

1. Saber centrar-se en una tasca, sense que la resta de coses ens desconcentrin però alhora saber veure la situació globalment i veure la relació i implicació que existeix entre tasques.
2. Saber passar d’estar concentrat en una tasca, a concentrar-se en una altra, de forma ràpida, concreta i efectiva, per aprofitar bé el temps que hi dediquem.

I com a conclusió, m’agrada la frase que diu “només ens adonem i som conscients dels processos de les coses, quan aquests comporten més temps del què voldríem per aconseguir aquella fita, tasca o objectius. No gaudim mai del procés”.
Take it easy!!
🙂

P.d: És el típic llibre primet, que un cop s’ha llegit, al prestatge de casa no hi fa res, així que si algú el vol llegir (i practicar anglès) doncs el poso en circulació!! O bé el podeu llegir en línia aquí.

ACTUALITZO (16/6/08): Amb l'aportació del comentari del Ferran, poso una mica de música al post. A totes les festes sempre em demanava que li posés Morcheeba, doncs aquí també 🙂

Ja soc a casa, després d'una marató d'aeroports i hores i hores d'espera d'un lloc a l'altre… però m'ha permès llegir i molt!

Abans de marxar, a Tria la teva aventura, proposaven un conte de Tagore i em vaig acabar decidint a comprar-ne el llibre i llegir-lo entre aeroport i aeroport. Concretament, una edició que inclou La Lluna nova, el Jardiner i Ofrena lírica. I m'ha encantat… me'l vaig llegir de seguida.

També em vaig emportar Siddhartha, de Hermann Hesse, que havia llegit fa deu anys i que ara volia recordar (crec que l'hauríem d'anar llegint cada 7-10 anys per no perdre el nord).

També vaig llegir una part de “El libro de los Abrazos“, de Galeano, amb poemes i contes breus impressionants.

Suposo que és bona senyal haver tingut temps de llegir tant en tres dies, m'ha donat molta calma i tranquil·litat, que poques vegades puc fer així de tranquil·lament perquè “sempre” hi ha altres coses a fer¿?

Ha estat un dels plaers del viatge; gaudir de la lectura!

Demà ben dora agafo un vol cap allà, ben enllà. Està sent un mes intens, un no parar de coses i projectes que no sé com acabarà, jejeje

La presentació d’ahir va anar molt bé, tothom va marxar molt content, que és el que compta. I sí, pensava que no calia per un llibre educatiu, però tothom que el va comprar, el volia signat, jejeje Gràcies als que vau venir i als qui m'heu donat suport!!

A Chicago es celebra la Conferència Anual de TPSR – Alliance, un projecte que treballa la integració social dels joves (la responsabilitat, el treball en equip, etc.) a través de la pràctica esportiva, per afavorir la seva integració i bon desenvolupament a l’escola, etc.
És un projecte que ja vaig conèixer anys enrere i el qual ara torno a visitar, de la mà de Don Hellison i Gloria Balagué. Dos professors de la facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la University of Illinois Chicago, que dediquen una part del seu temps a treballar amb aquests nois i noies. It’s my pleasure!!
🙂

Doncs res, aprofitant que l’avió havia de fer una parada “obligatòria” a una altra ciutat coneixeré New York. Tot i que m’ha decebut sentir avui que molts països han signat un tractat per prohibir la fabricació de bombes de fragmentació, ja era hora!! Però que els principals productors se n’han abstingut, entre ells aquest que visito…
🙁

Així que, fins ara!!