tots esperavem baixar de l'avio i que una intensa olor ens recordes que erem a l'india, pero no va ser aixi. A les 12 de la nit, moooltissima humitat pero cap olor destacable. Arribavem a Delhi!!!

Ara be, pujar a un taxi, amb le motxilles mig lligades a la baca, i “si, si, aqui n'hi cabem deu…” va ser l'inici de la primera experiencia made in India: el transit!!! es espectacular… una cosa es que tinguin el volant a la dreta i l'altra es que tant les bicis, rickshaws, camions, autobusos, taxis o peatons vagin d'un costat a l'altra sense por. Qui te por?? Cadascu s'ha de preocupar d'ell mateix i a toc de bocina avisa de que fara. Ens deien que aqui tothom es prenia la vida amb calma i pausadament…. pero conduint no!!! Si mes no, es divertit i emocionant…

“Es el primer cop que esteu a l'India” – diu el taxista – “doncs aixi debeu estar sorpresos, pero no patiu que fa 9 anys que ho faig aixo. Per conduir aqui s'han de tenir tres coses:
– Una bona bocina
– Uns bons frens i…
– Molt bona sort!

Hem estat tres hores i mitja a l'oficina de viatges per comprar els bitllets de tren i els d'avio cap a Leh. Si, finalment anirem a l'Himalaia!!!
El paio de l'oficina, que al final ja ens hem fet amics i era la nostra 2a residencia de Delhi, ens volia vendre tant si com no un pack-ruta per la India, “que us sortira mes be de preu…es mes facil jo ho arreglo tot…” pero ha acabat reconeixent que tot i que es la seva feina, erem mes tossuts que ell.

Hem visitat Delhi, el Red Fort i la Mesquita mes gran de l'India, on la gent se'ns quedava mirant mentre ens treiem les sabates i posavem roba de maniga llarga. Un lloc on cada dia hi passen milers de persones descalces es interessant, pero si a mes a mes hi plou, l'aigua toca a terra, fermenta per reaccio immediata i la pudor que fa tot el terra marejava des de tres carrers enlla.

La sensacio d'estar tota l'estona suant ja ha deixat de ser una sensacio, es una realitat. Ens deshidratem continuament… ja no sentim ni la olor de suor, forma part de nosaltres… jejejeje quin remei!

Sembla que encara queden reminiscencies dels Monzons i cada tarda hi ha tormenta forta, pero l'activitat no s'atura… ni que s'inundin els carrers… bicis, motos, taxis, vaques i rickshaws segueixen el seu cami… nosaltres, el nostre.

Dema amb tren de Delhi a Agra, on hi ha el Taj Mahal i de nit tren llitera en 3a categoria fins a Vanarasi (Ganges, crematoris…) per tornar a Agra i seguir la ruta pel Rajasthan.

Estem be. stop. fotos cooming soon. stop. seguirem informant. stop.

Després de 4 intensos dies, ennmarcats en la Festa Major, marxem al Rajasthan, a l’Índia. Des de fa mesos que coneixem un munt de gent que hi va o hi ha estat, i ens queda el dubte de si realment és així o si només és que ens hi fixem més…

No sé amb quina freqüència podré anar actualitzant el blog, però intentaré anar-ho fent sovint.

La ruta (mapa) que pensem fer ens portarà pel Nord d’aquest país, la zona anomenada Rajasthan; amb la intenció de visitar Delhi, Agra, Vanarassi, Jaipur, Ranakpur, Ajmer, Jodhpur, Jaisalmer, Bikaner, etc. i possiblement la darrera setmana pujarem fins al Nord, a Leh (on comença la serralada de l’Himàlaia).

Espero, com he fet sempre, poder compartir una mica aquest viatge amb tots vosaltres i que ens pugueu anar seguint de mica en mica.

Per cert, el dimecres 13 d’agost cap les 23:00 a TV3 fan un programa en el què vaig participar…

He passat uns dies sota l’aigua. De fet només treia el cap molt de tant en tant per respirar. Com l’illa de les sargantanes, i a part d’estar ple de sargantanes de colors i italians adinerats, també he conegut molta gent i el temps ha estat genial les 24 hores del dia.

Sota l’aigua no hi ha gaires preocupacions, és un dels llocs més tranquils que conec i la companyia dels peixos impagable! I com sempre, en un medi que no és el nostre, quan necessitem aprofundir-hi més o explorar-lo més a fons, necessitem l’ajut d’experts.

Però quan sortia fora, hi havia gent de bon rotllo, festival de ciclomotors per la carretera, viatges a munt i avall amb bicicleta, i la festa de Sant Joan! No és una revetlla com les de per aquí, però no està gens malament. Al Pilar de la Mola, un grup arribat de terres de ponent (tipus deNoche) acompanya la nit fins a la matinada. A la barra, al veure que no fèiem cara de pitiussos (tot i que sigui típica de Menorca), la pregunta era “Pomada, o pomada pomada?”. La primera, pels visitants, és meitat Xoriguer i meitat llimonada, però la pomada pomada, és tresquarts de Xoriguer i un quart de llimonada… encara bo que ho pregunten, que sinó…

Dies d'anar descalç, deixar el rellotge i estrenar braçalets de llavors sud-americanes, sense despertador i poca roba, sota el sol…

Flickr Armandolobos

I he triat la cançó de Caetano Veloso, musicant el poema “Navio Negreiro” per exemplificar com una empresa, Acciona, que vol ser referent en energies renovables i no sé què més… no és capaç de gestionar un grup de persones que només han de pujar a un barco, deixar una maleta, recollir-la i tornar a baixar. Lamentable!!!

Més coses:

– Conduir un Seat León Tdi. Li faltaria una sisena marxa i un quadre de controls més acurat, però no està malament!

– No em vaig emportar la càmera! pecat? segurament; unes platges, paisatges, sargantanes i postes de sol impressionants, però si a sota l'aigua no hi ha problemes, a fora n'hi pot haver, i per no patir tota l'estona, la vaig deixar a casa, que encara ha de viatjar molt i demanava repòs!

A part de llegir també he fet moltes (moltissimes) fotos, aquí en deixo algunes…

Però com que també hi anava a treballar, potser que també en parli. Es tracta d'un model que utilitza l'esport com a mètode per treballar algunes habilitats socials (responsabilitat, treball en equip, cooperació, bones maneres, etc.) sobretot amb nens i nenes que tenen o han tingut dificultats a l'escola, familiars o de caire més social. S'estan duent experiències amb molt d'èxit arreu del món però de manera una mica aïllada. Una de les intencions d'aquestes jornades era donar una entitat més forta a aquest projecte, així com crear vincles i relacions entre la gent que hi està treballant.

Una de les qüestions importants en les que vaig participar, és en la de definir com es podia fomentar aquesta cohesió i interrelació a nivell internacional, i evidentment, la web hi tindrà un paper important però no l'únic (s'ha parlat de fer també un wiki, etc.). Hi ha aspectes culturals que distingeixen cada país i la seva pràctica quotidiana, així com diferències en les estructures institucionals, sobretot educatives i de finançament econòmic.
I un altre aspecte important serà el de fomentar l'intercanvi i les trobades de persones dels diferents països, així com crear algunes experiències model, que serveixin de referent a la gent que s'hi vol iniciar o com a espais de formació.

És realment espectacular l'impacte que pot tenir l'esport per atraure a aquests nois i noies i treballar amb ells (vaig quedar impressionant ja fa anys quan els vaig conèixer) i fins i tot alguns han decidit tornar a l'escola després d'un temps d'absentisme.

I ara si, algunes fotos 🙂

If, manners make the man as someone said
Then he is the hero of the day
It takes a man to suffer ignorance and smile
Be yourself no matter what they say

Takes more than combat gear to make a man
Takes more than a license for a gun
Confront your enemies, avoid them when you can
A gentleman will walk but never run

Im an alien Im a legal alien
Im an englishman in new york
Im an alien Im a legal alien
Im an englishman in new york

Sting – An English Man in New York ♪♪♪♪

lletra

Crec que ha estat un encert deixar la visita a Central Park per diumenge. Ha fet molt bon dia (i moltissima calor) i al ser festa doncs estava ple de gent i he vist i viscut l'ambient: semblava ple agost!!

Pero abans, de cami, hi ha l'Empire State Building, que ja no es l'edifici mes alt del mon, pero segueix sent un standard i segueix de peu. I no es poc! Inaugurat l'any 1931, es va construir (mes de 100 pisos) en 1 any i 45 dies (per no dir 13 mesos que no els hi agrada). 10 milions de totxanes, 180 km de canonades, 6.500 finestres, 1860 esgalons i 73 ascensors que es mouen a 427 metres per minut.

M'he perdut pel metro. Hi ha 9 linies, i 5 de les quals tenen 4 divisions, es a dir, quasi 30 possibilitats, que convergeixen a la mateixa via, o a la del davant, o a la del darrera, o una va cap al Nord, l'altra cap al Sud… res greu
🙂

He arribat al Central Park, que seria el pulmo verd de la ciutat dels gratacels, i despres de passejar una mica he entrat al Metropolitan Museum, amb la visita obligada a la terrassa. I he fet una cosa que molt poques vegades havia fet. La guia explicava a un grup de japonesos que sovint no tenim temps per mirar els quadres, intentar interpretar, veure tot el que transmeten, etc…. i avui jo en tenia… aixi que he dedicat 20 minuts a 'somiar' davant d'un paisatge de Van Gogh.

Que era diumenge es notava amb les cues i gentada per tot arreu, desfilada de simpatitzats israelians i molts esportistes amunt i avall.

Al parc la gent pren el sol com si fos la platja, com a l'estiu, i avui el temps acompanyava. He visitat Dakota, la casa de Yoko Ono i Strawberry Fields, el memorial a John Lennon. Identificant un idioma conegut, he sentit “haz una foto aqui que como minimo diremos que hemos estado”… tant li feia qui era John Lennon; Imagine, people, Imagine!!
I es que com diu la Rits al comentari del post anterior, hi ha bastant gent d'idioma conegut boja per comprar de tot… es que el dolar esta barato… en fi!

Al mig del parc hi ha un gran espai, The Sheep Meadow, gran com l'estadi olimpic, ple ple ple de gent prenent el sol, fent picnic i jugant a qualsevol cosa.

Amb metro cap a Union Square a buscar entrades pel musical pero com que dimecres van fer una funcio especial, la d'avui a les 7 quedava suspesa!
He parat a una llibreria gegant, un lloc on t'hi passaries hores perque esta ple de llibres interessants dels que no has sentit a parlar mai i que mai veurem a Barcelona (i ni que sembli contradictori aqui, molts amb propostes d'altres mons possibles) i ni que nomes sigui per curiositat, doncs a llegir contraportades!!

No se massa de que anava. Sonava F. sinatra de fons i no sentia gairebe res. Estava assegut fent un cafe i llegint. Al costat s'ha assegut un noi. Portava una gorra i una motxilla. Al cap de 10 minuts arriba una senyora gran, ben vestida, amb un barret blanc de mudar, que constrastava amb la seva pell fosca. El noi, tambe de pell fosca, li diu que segui. Treu un paper i sense masses explicacions li diu que firmi a sota. Discuteixen una mica en veu baixa, alguna cosa no estava clara i la dona no ho entenia. El noi no sembla que li preocupi massa fer-li entendre… Diu que no pot contestar mes que ha de marxar. Treu 25 dollars i li dona. No se de que han parlat ni que ha signat la dona a canvi de 25 dollars, pero el termini es de dues setmanes aproximadament. El noi no contesta mes preguntes, repeteix que ha de marxar i marxa.
la resta de la gent ni se n'ha adonat. Espero que no li passi res a la senyora d'aqui a dues setmanes (per 25 dollars ves a saber que ha signat). La situacio es tal qual la he descrit; el que ha passat o passara que ho interpreti cadascu, que hi dieu?)

I he acabat el dia a Times Square, que pensava que seria un carrer amb llumets pero aqui si que he flipat de les proporcions de tot, no m'ho imaxinava tant gran, no! Llums, neons, anuncis, pantalles gegants, noticies, musica gent per tot arreu, taxis, limusines esperant, teatres, botigues… es impressionant!! La zona deu tenir uns 5 carrers de llarg. Crec que el nen de 8 anys que porto dins flipava mes que jo!! be, aqui deu flipar qualsevol; als humans ens deuen atreure les lluemetes que ens hi passariem hores mirant com canvien els colors…
🙂

Dema cap a Chicago. Han estat dos dies i mig intensos intensos, pero molt ben aprofitats, i sempre val la pena deixar alguna cosa per visitar… hi haure de tornar!!

—
p.d.> No se si a es que a casa seva no ho poden fer o que, pero aqui a l'alberg la gent beu com si ho haguessin de fer tot avui que dema estara prohibit, i a les 10 un ja no podia mes… La majoria son nord-europeus.

p.d.2> perdoneu per l'extensio, pero el dia ha donat molt de si 🙂 i si hi ha faltes ho sento, aqui hi ha un rellotge que compta segons i no tinc temps de revisar res…

He dormit 12 hores… no se quants anys feia que no dormia tant pero el jetlag em deuria afectar. Abans de marxar, vaig llegir que per evitar-ho el millor era no menjar res a l'avio, que els apats eren el que mes descontrolava els bioritmes i tal… pero despreciar els bons menjars de SwissAir i els unics moments que trencaven la monotonia del viatge, m'hi van fer desistir.

He caminat molt, molt. He anat a la zona 0. Recordo perfectament on era el dia que es va ensorrar tot aixo, i ara 7 anys despres hi soc aqui en directe. Segueix sent un gran forat, unes grues, i mooolta seguretat, a part de les repercussions mundials que n'ha tingut.

He travessat tot Manhattan caminant, el Ferry cap a Staten Island des d'on es veu d'aprop l'estatua de la Llibertat (me la imaxinava mes gran), he caminat molt pel port fins al pier 17 i s'ha posat a ploure a bots i barrals… tothom a cobert!! El dia no acaompanyava gaire i per fer fotos amb tan mala llum era complicat. 🙁

He travessat ChinaTown, Little Italy fins a entrar al Soho, on hi ha totes les botigues importants, i caminant fins a Union Square on encara compten els segons des de l'any 2000.

La ciutat m'agrada, te molts racons i es plena de vida, de gent, de turistes, i l'estic caminant pam a pam.
M'he assegut a llegir, prendre un cafe, escriure i descansar!! He seguit amunt per la 5a Avinguda (que tambe me la imaxinava mes gran) i entre botigues i aparadors he arribat a l'alberg, 10 minuts mes tard que tornes a ploure.

Ara actualitzar una mica aixo, i a dormir, dema encara queda molt per veure i si puc, anire als Last Minute per veure el musical Be de Mayumana.
Per cert, sembla mentida pero aqui internet es mes car que a mauritania 🙁

(sense accents) Al control d’immigracio he hagut d’explicar un munt de coses, entre elles de que anava la conferencia que anire, si ja havia estat als EUA, etc. i amb l’empanada mental i son que portava encara sort que ens hem entes. La maleta tambe ha arribat be!

Si l’ultim taxista que vaig agafar a Chicago era boig, el de la furgoneta d’ahir deuria ser el seu cosi. L’ha omplert a vessar i despres, com que hi havia cua, doncs pel lateral de l’autopista (arcen) a fondo.

A les 5 de la tarda ja era a l'alberg, al mig del barri de Chelsea, molt centric i ben situat. Per lluitar el jet-lag havia de fer alguna cosa i la guia anunciava Special Day al MOMA aixi que tot xinoxano vaig passar la tarda al museu d'art modern. No em vaig atrevir amb el metro perque feia tard i no volia anar a parar a l'altre costat… El museu es espectacular i es pot fotografiar tot i tot!!
Feia una calor de mort, i jo venia preparat pel fred… A l'alberg hi ha una gran terrassa, sopar a la fresca i a dormir, estava mort. Queden 2 dies i un munt de coses per veure.

No estava previst. Avui m'havia de dedicar a fer feina, he d'entregar i acabar uns articles, unes presentacions, etc. i també volia anar a la platja… però mira, ahir va sorgir la possibilitat d'anar a passar el dia a la muntanya i tot i que al final es va cancel·lar, abans d'anar a dormir vaig preparar la motxilla i llevant-me a la mateixa hora, enlloc d'anar a una biblioteca (que avui estaven totes tancades) he anat fins a Queralbs, per pujar al Puigmal.

Al coll de Fontalba, a les 10:30 hi havia una boira impressionant i he decidit anar passejant a Núria abans que fer aventures alpines i acabar recollit per l'helicòpter… Però de sobte el cel s'ha obert i com que un grup de gent s'han animat a pujar, jo els he anat seguint i he acabat arribant a dalt. Feia mooolt fred, molt vent i a dalt encara hi havia boira, neu i molts núvols i sense entretenir-me he tornat a baixar.

I com no, també hi havia cavalls!!

Cançó: Muntanyes del Canigó – Joan Garriga a Musiquetes per a la Bressola

Fa dies que comença a fer fred. Dormir amb un cobrellit i un llençol comença a ser just; se’m gelen els peus i ho passo fatal. Però potser per això, hem decidit amb uns amics anar a un lloc on realment faci fred. Anem a passar el pont a Estocolm, terres escandinaves. Un lloc on a partir de les 3 o 4 de la tarda es fa fosc, la gent comença a apagar-se al ritme del sol, etc. Però per això hi anem!!

Hem organitzat una expedició humanitària. Si si, al país del “benestar social”, per animar a tota la gent que s’apaga durant l’hivern. Portarem nassos de pallasso, confeti i serpentines, i regalarem càlides abraçades del Mediterrani a tothom que se’ns passi per davant i mostri símptomes d’apagament (per cert, ENDESA encara no m’ha pagat a mi!!).

Tot i que també ens interessarem per aquest estil de vida sa i equilibrat, que anomenen Lagom: “el luxes, ser el millor o el primer, etc. Són extrems que no van amb el Lagom suec”.

Cal destacar que la superfície de Suècia és de 450.295 km quadrats i una població de 9 milions aprox. Ah, i molt important, l’endoll és europeu 🙂

Avui la temperatura no sobrepassa els 7 graus i es preveu bon temps, fred i vent, però bon temps!!

font 1 i font 2

I de Suècia ara està de moda aquesta cançó, que sona a tot arreu (no saps quina vull dir, aquella que xiulen…)

Ja us explicarem que tal ha anat i si no acabem al calabós per incompresos, us portarem algun record.

Visit Sweden!

Podria haver passat que ara portés 3 anys vivint allà i no hi hauria d’anar de visita, al contrari, vindria aquí… coses de la vida!

p.d: Per cert, acabo de canviar el cobrellit per la funda nòrdica i espero no passar més fred.