Doncs resulta que el tradicional càntir té unes propietats particulars que afavoreixen el refredament del líquid que conté… i l’altre dia, el diari Público (pdf 11 d’agost) ho recollia “La termodinàmica del càntir”. Per efecte de la llei termodinàmica, que a l’institut tant em costava d’entendre, resulta que l’enginy és capaç de refredar l’aigua uns 15 graus, en 7 hores, amb l’ajuda de la porositat de la ceràmica.

De fet a l’escola en teníem uns de plàstic per beure aigua, i més que refredar servien per encomanar-nos la grip uns als altres (“eeeeh, no xumis” dèiem 🙂 ).

Més info: Museu del Càntir d’Argentona
Beure a Galet?