Harto de pasar frío, de caerse por el tejado y de que le alumbre el camino una pequeña nariz roja, Papá Noel se ha modernizado 🙂
De volta per Portugal
Ja deu fer quasi 20 anys que vaig descobrir aquest país viatjant en família. També el surf, que veia en directe per primera vegada, i aquella gent “estranya” que vivia en furgonetes davant la platja… i ves per on, uns anys després som nosaltres els “estranys”.
Fa uns 10 anys vam repetir viatge amb uns amics, just estrenat el carnet de conduir, i llavors la majoria de fotos les vaig fer en blanc i negre per experimentar, així que les d’aquest any, també en aquest format. I és que no sé… Lisboa la veig en blanc i negre.
Portugal és un país que sempre m’ha agradat, i que en tots els àmbits ha estat exclòs, com si nosaltres fóssim superiors a ells (molt pitjor el què deuen pensar els alemanys o nòrdics de nosaltres, i ningú es dóna per al·ludit). No hi ha projectes de recerca amb universitats portugueses ni convenis de col·laboració… i això que hauríem de ser com germans, però no!
Total que resulta que Portugal té el nivell de vida que podrien tenir TOTS els habitants del planeta si els que més tenen baixessin el nivell. Ja hi firmo ara!
Doncs en 7 dies buscant onades amunt i avall, he visitat Lisboa, Ericeira, Santa Cruz, Peniche, Óbidos, Foz do Arelho, Nazaré, Alcobaça, Montemor-o-Velho, i Figueira da Foz i Coimbra, molt de pas. D’onades, poques.; però molt bon ambient tots els dies a tot arreu. Això sí, temperatures agradablement fresques i fins i tot boira arran de mar.
La tornada, va ser una altra història… problemes d’embrague m’obligaven a circular només amb 3a o 4a, ja des de Portugal, amb 1300 km per davant… la temperatura al arribar a Extremadura era de 37 graus i pujant… i a90 km/h de màxima semblava un forn, però anava fent. El dia següent, després de matinar per evitar la calor, passats 200 km l’embrague va dir prou del tot, i patam: grua, taxi, Guadalajara, cotxe de lloguer… i cap a casa.
Viatge per l’Àfrica Occidental
Avui fa un any que marxàvem cap al sud, una furgoneta, dues motos, tres sonats i 15.000 km de carretera per endavant, molts dels quals vaig recórrer en solitari.
Ara mateix apagaria l’ordinador, i me n’hi tornava pitant, però com que no podrà ser, com a mínim recordar tots els moments que vam passar en aquell viatge. Portava un portàtil mooolt vell que em permetia anar escrivint cada dia i després entrar a qualsevol Ciber a penjar-ho al blog, i hi ha molta informació escrita de tot el viatge.
Hi va haver moments de tot, alguns de més difícils i d’altre més divertits, però que al final tot va acabar bé, amb el record d’un experiència impressionant; la descoberta d’un continent i una gent que t’atrau per sempre.
I pels que no sapigueu de què anava la història aquí deixo el primer post que en parlava, el 9 de desembre de l’any passat:
Havien de ser 10 dies per Marroc però la cosa s’ha anat ampliant. La resposta a la pregunta “Ja t’ho pensaràs, eh?“No m’ho he de pensar gaire, jejeje, demano uns dies i marxem.”
Així que marxem dijous a fer una volta: una furgoneta, un remolc, dues motos d’enduro, tres sonats i quilòmetres i quilòmetres de desert.
La previsió és tornar el dia de reis aprox. Però tot és bastant imprevisible i hi ha marge per a la improvisació i mantenir la seguretat del viatge.
Travessar tota la península fins a Algeciras, travessar l’estret de Gibraltar i entrar a Marroc. Travessar tot Marroc. A Marrakech ens separem, les motos camps a través (desert + Atlas) i la furgoneta per la carretera de la costa fins a Noadibou (Mauritània). Visitar diferents punts d’aquest país i decidir allà si dóna temps i és viable entrar fins a Bamako (Mali). Sembla que arribar al País Dogón amb la furgoneta serà més complicat.
De Mali en línia recta fins a Dakar, alguna volta per Senegal i tornada, directa per “l’autopista” fins a casa.
A partir d’ara la crònica del viatge, detall a detall, en funció de les connexions a internet que puguem anar trobant.
Us podeu anar fent una idea del paisatge i de l’ambient, a través de l’experiència de Sergi Fernàndez, que ha fet “7 deserts amb un parell de rodes”, una aventura en solitari amb bicicleta, l’últim el del Sàhara, que podeu veure el vídeo aquí que van passar a tempsdaventura.
L’aventura a començat ja abans de sortir de Barcelona, avui mateix. Uns cables “sueltos” de la bateria, arranca/no arranca i trucada al RACC. A riure que són dos dies!!
De totes les experiències, les dues més difícils van ser el problema de la roda i entrar a Senegal, que es pot resumir així:
“Acaba un enèsim dia llarg del viatge. No us escric mai abans que tot s’hagi solucionat i el to amb el què ho escric, us asseguro que no té res a veure amb com visc aquests moments més tensos i d’incertesa. També em relaxa i em serveix de teràpia per relativitzar i assimilar tot el que ha passat. Acabo esgotat, però tot solucionat!!”
I per ordre cronològic, així continua el viatge:
- Baixant a Marrakech – …ja t’ho deia jo que no ho deixessis tot per l’últim dia!!!
- Ja hi som!
- Marrakech-Tafraoute
- Algunes fotos
- Arribant al Sàhara Occidental, desert, Gran desert!
- I més quilòmetres de desert
- Avui faig anys!
- Quins regals!
- Tot arreglat’t, tornem-hi
- Cap a Mauritània
- Dia llarg però ja hi som
- Nadal diferent, diferent!!
- Nouakchott capital
- Cap a Chinguetti
- Pel desert a camell
- No ha passat res
- Últim repte del 2007: entrar a Senegal
- Sant Louis, Senegal
- Molt bon any a tothom!
- Una revetlla diferent
- Iniciem la tornada
- Entrem a Maurtiània de nou
- I ja som a Marroc
- Del Sàhara fins Agadir
- Parada a Marrakech
- Ja som a casa!!
- Corossolier i la fruita al·lucinògena
No hi ha cap foto als posts perquè al canviar de plataforma s’han “perdut”, però en podeu veure algunes triades aquí:
…. un viatge, un gran viatge!!