Idees diferents de compres per Nadal
Si bé volia acabar el post proposant com a regal una donació/subscripció a qualsevol ONG, crec que és un regal més interessant que tots aquests altres que volia proposar, i per tant el col·loco en primer lloc: podeu regalar des d’un apadrinament per un any, fins a una subscripció a una ONG o donació esporàdica pel valor que considereu.
Però altres idees, sense sortir de casa, que amb quatre clics podem fer algunes compres “solidàries”:
Greenpeace: http://www.tienda.greenpeace.es/home.php
Intermón: http://www.intermonoxfam.org/tienda/
Médicos Sin Fronteras: http://www.msf.es/participa/tienda/index.asp
Pallassos sense fronteres: http://www.clowns.org/productos.php
Setem (en construcció): http://www.comerciojusto.com/
Amnistia Internacional: https://www.es.amnesty.org/ssl/tienda/
Unicef: http://tienda.unicef.es/
CamisetaSolidaria: http://www.camisetasolidaria.com/
Save the Children: http://www.savethechildren.es/tienda/
I com que tot el què a un se li pugui ocórrer (un portal que reculli aquestes botigues, per exemple) algú ho altre ja hi ha pensat, aquí en recullen algunes més.
De tots aquests llocs, fent una ullada ràpida, en destaco:
Samarreta Rangoli – fundación vicente Ferrer
Però torno al que deia al principi, un regal diferent pot ser un apadrinament o una subscripció a qualsevol d’aquestes organitzacions
I per acabar amb una mica de reflexió personal, la Marta feia referència a la iniciativa de resistència al Nadal, contra el consumisme i la compra compulsiva.
Com gotes d’aigua
Aquest és el títol del blog de l’Eduard Muntaner, que he trobat a través d’un comentari al blog de l’Ismael.
M’ha agradat molt el blog en general, la temàtica, els articles, les referències… però sobretot l’entrada
L’atzar sol viatjar d’incògnit. S’asseu al nostre costat i ens acompanya silenciós, alterant tímidament les nostres vides sense que gairebé ens n’adonem. Sovint ho fa disfressat de petites casualitats, de circumstàncies quotidianes o, d’accions i decisions aparentment instrascendents […] segueix llegint
I d’aquestes reflexions, n’extreu algunes conclusions, que hem descobert també nosaltres aquest estiu:
- Tu no visites l’Índia, és ella qui et visita a tu.
- No hi ha una Índia. N’hi ha mil.
- La pobresa té ulls, i que aquests t’atravessen com punyals.
- Abans que res som ciutadans del món.
i acaba amb un proverbi hindú:
Tot el que no és donat és perdut
En el seu blog recull moltes experiències i enllaços relacionats amb l’Índia i accions de solidaritat (deixeu-vos caure pels enllaços que recomana).