Així il·lustrava el doodle de Google l’entrada de la primavera; tot i que a Brasil comença la tardor.
Passejades de tardor
Diuen que la tardor és època trista, de depressions i aixafament. Els ritmes biològics s’alteren i la manca de sol es tradueix en apatia i tristesa…
Però només cal obrir els ulls (mirar), fer silenci (escoltar), obrir els pulmons i inspirar profundament (olorar), gaudir de les textures i del cruixir de les fulles (tacte)… per carregar-se d’energia: passejades de tardor!
Instants: Santa Fe del Montseny, gaudint de la fotografia…
Milow – Ayo technology
A Luxemburg encara és tardor
Tenia un dia lliure i em quedava pendent aquest petit país. Per no entretenir-me visitant la capital, he decidit visitar alguns dels poblets del nord de Luxemburg, tot just a una hora i mitja de Maastricht. I realment m’ha sorprès el canvi de paisatge; li diuen la petita suïssa. Cada dos per tres canvies de país, ara Bèlgica, ara Luxemburg, travesses un pont i entres a Alemanya i quan gires la corba, deixant Luxemburg enrere, i ja arribant a Maastricht, tornes a Holanda.
He visitat Clervaux, Vianden i Echternach, on es veu que per corpus hi fan una processó molt curiosa, que caminen d’un costat a l’altre agafats d’un mocador, en honor al Sant Willibrord.
Crec que aquesta cançó és molt adequada per escoltar el soroll de les fulles, l’olor a humitat i l’aire gelat:
